El talent del caçatalents

El civet de Luis Conde, el propietari de “l'empresa de caçatalents més important d'Espanya” –salvada la contradicció–, ha avalotat més que mai aquesta vegada el corral. No gràcies a la carn guisada –que no n'hi ha per a tant, segons els testimonis–, sinó a l'arbitratge que ha intentat exercir al Mas Anglada el senyor Conde. Hi ha individus i plataformes que intenten de fa temps “posar pau” entre el govern espanyol i el català. Individus i plataformes que fan bona la màxima segons la qual la política mai ha de fer malbé un bon negoci. Però entre política i negoci aquesta gent també té conviccions i banderes. Les de Luis Conde són ben clares. Després d'haver contractat Esperanza Aguirre –la còlera de Déu– per presidir el seu consell assessor, el caçatalents ha fet seva la proposta del ministre García-Margallo i amb aquesta fórmula pretén posar fi a “la deriva sobiranista”. Tal com va explicar ahir Conde a TV3, tot podria encarrilar-se si el govern de Mariano Rajoy acceptés reduir l'espoli fiscal i permetés que la Generalitat blindés competències clau com ara la llengua i la cultura. Ací hi hauria pau i allà, més glòria. Però el problema és de poder. El mateix que tenien els que volien que els Estats Units i la nació sioux pactessin. Per a què volia pactar el govern dels Estats Units amb els sioux? Rajoy ni vol pactar, ni vol posar fi a l'espoli –en viu–, ni vol renunciar a l'hegemonia del castellà. Luis Conde pot ser un bon caçatalents, malgrat Aguirre, però, com a talent, és un desastre.