Manuela

El jugador del Barça Carles Puyol ha tingut una filla, li ha posat Manuela i per raó d'aquest nom hi ha hagut polèmica. De cada pet en fem cent esquerdes, que deien a casa. Afirmen els polemistes que Manuela és castellà. Que si de cas la innocent criatura, que no sap en quin país discutidor i atabalador ha vingut a parar i encara menys en quin equip de futbol recomplicat, s'hauria de dir Manela. Un diari hi va dedicar una pàgina sencera. Alça, Manela.

El nom de Manuel, que és el que jo porto i que em serveix per estar per casa, per signar escrits i documents i per dirigir-me a mi mateix les vegades que em sobren motius per increpar-me, té aquest problema. Molta gent es pensa que en català correcte hauria de ser Manel, sense la u. Amb la u, segons ells, es castellanitza. Si un dia vaig decidir que els meus articles a la web del diari no admetessin comentaris és perquè un lector insistent no em reconeixia la condició de català pel fet de mantenir el nom de fonts amb la u incorporada que els meus pares van escollir del santoral. Ara, per culpa de la Manuela alguns han retirat la catalanitat al pare futbolista.

Manel és una abreviació de Manuel, com Quim ho és de Joaquim o Pep de Josep. I encara fins i tot Manuel és una contracció d'Emmanuel, que és el nom que figura a la Bíblia, que significa “Déu amb nosaltres” i amb el qual durant un temps, fa molts anys, vaig signar els articles en aquest diari. D'aquella feta encara hi ha alguns coneguts, pocs, que em diuen Emmanuel i uns altres que em pregunten si tinc parentesc amb la protagonista d'un producte del cine eròtic francès.

Molta gent que es pensa que Manuel és castellà, pronuncia conseqüentment en castellà el nom. Passa a la televisió, a la ràdio i per tot. En comptes de fer la terminació com bruel o mel la fan com si diguessin “mantel” o “tonel”: “Manuél”. Davant d'un Manel, en canvi, no dubten: Manèl.

Jo, doncs, em dic Manuel, Manuèl, però això no vol dir que els meus amics i coneguts i vostès mateixos no em puguin cridar com vulguin. Em giraré i respondré si em diuen Manel com la majoria, Mené com unes cosines que es pot dir que em van veure néixer, Manelet com de vegades fa en Josep Cuní, i sempre la tieta Conxita, o Manòlios, com en Manolo Milián Mestre evocant el protagonista d'El Crist de nou crucificat.

Manuela, Manuèla Puyol, encara no s'ha dit sobre tu i el teu nom l'última paraula.