No són les balances fiscals

Que no. Que no són les balances fiscals el que realment ens preocupa. Surtin vostès al carrer i preguntin als deu primers vianants que passin quin mètode els sembla millor per calcular les balances fiscals i ja els dic jo quin serà el resultat. A excepció que entre els deu que passin pel carrer en aquell moment hi trobin el conseller Mas-Culell, l'Antoni Castells o en Sala Martín, que la vida a vegades té aquestes casualitats, els ben asseguro que en un noranta per cent dels casos els enquestats no en tenen ni idea. I em fa l'efecte que tant els és. Aquesta discussió sobre les balances fiscals i els mètodes per comptar-les serveixen ara per entretenir els polítics, els periodistes i els tertulians. La majoria social d'aquest país no està discutint les balances fiscals, senyors meus. Perquè ja sap que les coses sempre es poden comptar de moltes maneres, i que aquí ens les presentaran d'una i el senyor Montoro ho farà d'una altra, que això sempre ha sigut així. Aquesta és una discussió del passat, que ja ha caducat. Ens podríem entretenir dies i dies debatent sobre les balances fiscals si ara el que hi hagués damunt la taula fos una discussió sobre el pacte fiscal i uns experts que haguessin de trobar una fórmula màgica que satisfés tothom. Però no és el cas. Tenim proves evidents que el tracte que ens dóna l'Estat és injust, que desinverteix, que paguem molt més del que ens torna, que no ens pressuposten inversions i que quan ho fan tampoc no les compleixen. I ara aquesta certesa d'anys i panys no canviarà per més que uns senyors, per molt experts en el tema que siguin, ens imputin a Catalunya part de les despeses de Defensa, de la Casa Reial o de les ambaixades, tot plegat perquè els surti el número que volen que surti. Senyors, que no estem discutint les balances fiscals. Parin, si us plau, de marejar-nos.