Ja era hora!

Ja era hora! Ja era hora que algú muntés les protestes allà on toca. Ja ho van començar a fer mesos enrere els farmacèutics, que tips de no cobrar de la Generalitat, en comptes d'anar a manifestar-se a la plaça de Sant Jaume se'n van anar davant la Delegació del Govern espanyol, perquè van arribar a la conclusió que, si el govern català no els paga, és sobretot per l'ofec financer a què el té sotmès el govern del PP. I se'n van anar a xiular davant la delegada del govern, la Llanos de Luna, aquesta senyora que cada dia té més amics pel territori català i que tant ens ajuda en aquest procés sobiranista posant demandes a tort i a dret. Ahir, les protestes en defensa de la immersió lingüística de Catalunya que havia convocat el col·lectiu Som Escola es van fer davant la seu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, el TSJC. Doncs, francament, està molt bé. Perquè una cosa és anar a donar suport a la consellera, al departament, al president, als directors d'escola i als que faci falta, que això s'ha d'anar a fer a la plaça de Sant Jaume, i una altra cosa és anar a protestar, que a vegades també està bé fer-ho perquè si més no desfoga, i això també s'ha de fer allà on toca. I ara estem indignats per la sentència del TC que destrueix un model lingüístic que sempre ha funcionat a Catalunya. I ho fa carregant la responsabilitat directament als directors d'escola. I per això està bé protestar allà on toqui, que ho notin. Amb seny, educadament, sense ofendre, sense trencadisses, que és tal com fem les coses. Però allà. Vénen temps complicats i això d'ahir, em temo, no és res més que una mena d'escalfament, una cosa similar a allò que fan els esportistes abans d'una gran cursa, de la veritat que ens arribarà passat l'estiu, de com ho farem per arribar de l'11 de setembre al 9 de novembre.