Que la indultin!

Com que no vindrà d'un i això de la justícia ja se sap que és una cosa molt lenta, a mi em sembla que en el cas de la infanta ja haurien d'estar començant a tramitar-ne l'indult. Perquè, saben què? Doncs que ja en començo a estar una mica tip, per no dir fart, del cas aquest. Que si anirà a declarar o no, que si baixarà la rampa, que si s'aturarà a mig camí, que si ha fet un somriure o no... I vinga, no només el diari reial informant-ne a tota pastilla, que és la seva aposta, sinó tots els informatius del país (i quan jo parlo del país sempre em refereixo al meu) fent la crònica rosa. Que si va demanar sis, set o vuit ampolles d'aigua (que hi ha diferents versions), que si un advocat li va donar pastilles Juanola, que si van habilitar un lavabo personal per a ella, i que si el va fer servir o no. Marededéu. I ara, és clar, tots pendents de qui ha fet la famosa foto d'ella declarant a la sala. Un tip de riure. Dos-cents policies custodiant el recinte, detectors de metall, túnel de raigs X, escorcolls personals, inhibidors de freqüències, detectors de micròfons... i va i se'ls escapa una foto de la senyora infanta. Periodisme d'investigació. O de talonari, és clar. I tots entretinguts dies i dies. Tots ho sabem, que aquesta noia va actuar per amor, que signava el que calia per amor, que facturava despeses personals i comprava mobles i cortines sense saber d'on sortien els diners. I tot per amor. No s'han gastat mai vostès milers d'euros en cortines i mobles per amor, sense preguntar a la parella d'on han sortit tants diners? L'amor les té, aquestes coses. Si tots ho sabem, com acabarà tot plegat! I tots sabem com acabaria si en comptes de ser una infanta fóssim vostè o jo. Doncs, au. Que si ha d'acabar en res tant per tant que la indultin, que jo ja en tinc prou del serial aquest. I si volen aprofitar la petició i demanar l'indult també per al marit, que ho facin, que també el necessitarà. I ja està. Que els qui havien de quedar retratats en aquesta història ja hi han quedat. I molt.