Que no té feina, el TC?
“A veure si ara resultarà que expressar en veu alta una voluntat de ser serà inconstitucional”
Ara imagini's que vostè avui decideix fer una gran declaració pública afirmant que ha decidit que vol ser metge, mestre, veterinari o paleta. I que vénen uns senyors del Tribunal Constitucional i que li diuen que no, que això no pot ser, de cap manera, que la Constitució no ho permet. Doncs això que ara mateix els deu sonar rocambolesc és el que està passant amb la declaració de sobirania que va fer el Parlament de Catalunya. El gener del 2013, una gran majoria parlamentària va deixar clar que Catalunya se sent sobirana i que vol decidir el seu futur. Res més. Una declaració d'intencions, de sentiments i de voluntats expressada en veu alta. I ara els senyors del TC, vells coneguts nostres, ho examinen amb lupa per declarar-ho inconstitucional. Però, com poden declarar inconstitucional –que ho faran– una declaració d'aquest tipus? El Parlament va dir en veu alta que vol decidir el seu destí, com vostès poden haver dit aquest mateix matí que volen ser mestres, metges, veterinaris o paletes. Jo entendria que algú ens expliqués que per ser mestre, metge o veterinari necessitem un títol, i que per ser paletes necessitem tenir nocions de com es fa anar la formigonera. Però no pas que ens digués que no, que no ho podem ser. Voler ser mestre o metge, això no ens ho poden pas tombar, i una altra cosa és que nosaltres ens haurem d'espavilar per aprovar els exàmens. I d'això no es preocupin, que ho farem. Però, com ens poden declarar inconstitucional la voluntat de ser? Ens passem el dia explicant als nostres fills que sí, que poden arribar a ser el que es proposin, i que de camins per arribar-hi n'hi ha molts, i ara resulta que els haurem de dir que no, que voler ser és inconstitucional? Que no tenen feina, al TC, que s'han d'entretenir discutint obvietats?
