Cafè amb llet

De tant en tant, en Manuel Mas i jo ens trobem per parlar de tot i de res. En Mas va ser prop de vint anys alcalde de Mataró i després diputat a Madrid. Ara està jubilat, porta el nét a passejar i projecta sobre el seu partit, el PSC, una mirada distanciada, irònica i crítica. Que sigui crítica no vol dir que formi part dels "crítics". Efectes de l'edat. Comentem el llibre Testimoni de càrrec, que acaba de treure Joaquim Nadal, també alcalde molts anys de la seva ciutat, Girona. Un prolix dietari, pel meu gust amb poques anotacions. Hi ha personatges que Nadal dóna per coneguts que voldrien una presentació o un recordatori. Hi parla dels anys de diputat al Parlament, candidat a la presidència de la Generalitat i conseller dels governs de Maragall i Montilla. També hi ha mirades crítiques sobre el partit, amb la diferència que les de Nadal són del temps que el dietari cobreix. Les va portar molt amagades. Efectes de la discreció obligada. Obligada? Deixem-ho.

En Mas em fa notar la pàgina on Nadal explica l'argument que Narcís Serra, ministre del govern espanyol, va esgrimir per no ser candidat pel PSC a la presidència de la Generalitat: "Quim, com vols que em deixi seduir per la idea d'anar a ballar sardanes a la plaça de Sant Jaume si he sobrevolat l'acadèmia de West Point amb helicòpter amb el secretari d'Estat de Defensa dels Estats Units?" Aquesta és la visió del govern de Catalunya del patrici del PSC. Madrid treballa els esperits.

En Mas em regala el llibre de Josep Pla Madrid, 1921; un dietario, en una reedició feta per l'Asociación de Libreros de Lance de Madrid. Algú ha volgut veure en la reedició una voluntat de Madrid per entendre's amb Catalunya en aquests moments sobiranistes. Ho trobo agafat pels cabells, a banda que l'edició és de 2007.

En tinc la versió en català de 1966, de la qual sembla que va sorgir la castellana, encara que amb Pla no se sap mai què va primer i després. Un moment descriu la quantitat de cafè amb llet que la gent de Madrid ingeria –i segueix ingerint: "Hi ha una embriaguesa de cafè amb llet, una saturació d'aquest líquid, que al meu entendre pot fer molt de mal. Pot donar a algunes persones una sensació de plenitud momentània; en general, produeix buidor a l'estómac, l'agreja, l'emmalalteix, provoca restrenyiment, bilis, mal humor, fanatisme, esquematisme, unitarisme i irrealitat." Una rastellera d'adjectius que explica algunes coses.