És viable fer compatibles l'oci i el descans veïnal

Sembla impossible, però és compatible. L'oci nocturn i el descans veïnal poden fer-se compatibles. Ara com ara aquesta dualitat a la ciutat de Girona només s'ha anat allunyant des que va esclatar la polèmica entre les associacions veïnals, els empresaris del sector, el consistori i tots els actors que hi tenen un paper clau. Ho va confirmar Eduard Carrera, coordinador del postgrau en resolució de conflictes de la Universitat de Girona, en la celebració del primer debat Pensant Girona, organitzat per Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), que es titulava Oci nocturn i dret al descans. Un equilibri possible?. Carrera va advertir que per buscar una solució és imprescindible que s'asseguin “tots els actors en una mateixa taula per buscar un consens”. En aquesta línia, va subratllar la necessitat de formalitzar “un pacte per a la nit” que marqui el full de ruta amb uns objectius a curt termini i altres a llarg termini. L'alcaldable d'ERC, Maria Mercè Roca, admet que el conflicte entre veïns i oci nocturn “preocupa” els republicans, i va avançar que la secció municipal ja treballa per proposar una via que faci compatible les dues activitats. Roca evidencia que el cicle ha de servir per analitzar algunes problemàtiques, perquè entén que “una ciutat no es construeix només resolent els problemes d'avui, sinó anticipant-nos als del futur”. Una seixantena de persones van seguir el debat, en què també van participar l'expresident del districte de Gràcia Xavier Roca i el regidor de Turisme de Lloret, Jordi Orobitg, dos representants públics que han hagut d'afrontar conflictes oberts a la via pública per l'oci. En tots dos casos, van coincidir en la necessitat d'intervenir-hi des de diferents fronts. El control i l'aplicació estricta de la normativa, però també les campanyes de sensibilització i en especial la col·laboració de tothom per millorar la situació. Van admetre que és difícil resistir la pressió davant de negocis que generen grans beneficis, però també van admetre la responsabilitat demostrada pel sector. Són casos diferents, però tot fa pensar que primer caldrà que tothom s'assegui en una taula per buscar una sortida.