Les set plagues del ple

La numerologia assenyala que el número 7 és símbol d'espiritualitat, pensament, anàlisi psíquica i saviesa. Doncs el ple municipal de dilluns devia contenir altes dosis d'aquests atributs perquè el número 7 va rondar tota la sessió. Primer de tot, per la llargada. Els regidors van aconseguir batre el seu propi rècord i arribar a les set hores maratonianes –de fet, es podrien fer tres maratons en aquest temps– d'un ple. Tenint en compte que ara comencen a quarts de vuit i que es va aixecar la sessió a dos quarts de tres, van superar la llargada d'un parell de plens que van acabar uns minuts abans de les tres de la matinada, però quan encara arrencaven a les vuit del vespre.

Tots els regidors n'eren conscients. Uns de CiU corrien minuts abans a comprar coca o algun croissant a la fleca més propera. Els ecosocialistes preguntaven als periodistes si anàvem proveïts de coixins. El socialista Quim Bonaventura va evidenciar que encara té poca experiència en els plens. S'havia jugat un sopar amb la seva portaveu, Pia Bosch, defensant que s'acabaria abans de la mitjanit, una aposta massa arriscada que farà rascar-se la butxaca a un dels Bonaventura del ple. Altres admetien que ja havien avançat el sopar amb algun entrepà per resistir el que s'entreveia com un ple d'aquells en què l'endemà s'enganxen els llençols. Això sí, la llargada també va ser produïda pels dos recessos que es van fer. Un per iniciativa pròpia perquè tothom pogués anar al lavabo, fer el cigarret o fer un mos ràpid per resistir fins al final sense que defallissin les forces. El segon va ser provocat per la proposta del govern en plena discussió per la plaça d'inspector de la Policia Municipal, que va obligar a improvisar una aturada perquè els ponents discutissin si acceptaven o no la proposta.

El ple, però, anava de set en set. L'ordre del dia enviat divendres xifrava en sis el nombre de mocions a debatre, però dilluns es va entrar d'urgència el text pel polèmic concurs de la plaça d'inspector de la Policia Municipal. Era la setena i així venia rodó per a aquest ple totèmic del set. De fet, aquesta creixent italianització del ple gironí ha provocat, amb la darrera marxa de Carles Bonaventura del grup de la CUP, que ara hi hagi set grups al ple municipal, ja que, a banda de CiU, el PSC, el PP, ICV i la CUP, els dos “Carles” –Palomares i Bonaventura– acaben comportant-se a la pràctica com a nous grups i en comptabilitzem així set. No sabem si el fet que el PSC tingui set representants –alguns potser dubten de marxar-ne, però de moment encara són set– al ple municipal va ajudar-los en aquesta conjunció numèrica perquè prosperés la moció del Trueta, que va rebre catorze vots, una xifra poc habitual al ple i que, òbviament, és el doble de set. Per si no n'hi havia prou, els punts de l'ordre del dia van ser finalment 17, amb la moció extra entrada a última hora, i el segon dígit d'aquesta xifra mantenia una inquietant presència al llarg de tot el ple.

Per contra, CiU, després de veure que només frenava l'oposició en la moció socialista pel pla estratègic i que, en canvi, li aprovaven contra la seva voluntat les mocions del concurs de la Policia Municipal, la del nou hospital Trueta o la que qüestionava la proposta sobre el Güell de l'estudi Quatre rius i una sèquia, devia pensar que el ple era el més semblant a les set plagues d'Egipte –l'imaginari col·lectiu ha quedat en el set, quan en realitat van ser deu les plagues– que recollia la Bíblia. La ironia és que ni regidors ni ciutadans que aguantessin tot el ple van acabar podent dormir les set hores preceptives.