La unitat en allò essencial

M'hauria agradat una candidatura conjunta a les europees, s'entén dels partits que donen suport al procés i que hi donen suport per anar a votar sí, sí i sí o el que calgui votar per deixar ben clar que ja n'hi ha prou del bròquil. Dit això, que sembla una cançó de La Trinca d'aquelles que ho deien tot com si semblés que no diguessin res, ja és clar que no serà així. Es poden anar repartint les culpes sobre el què o el qui va evitar aquesta unitat, però sembla que els interessos o les pors partidistes van poder més que l'anhel d'obtenir un resultat espectacular. I em diuen també que algun dels independents que havien de confegir la llista que circula, tampoc no hi va ajudar. És una mica el problema de vedetisme que tant de mal ha fet a casa nostra perquè hi ha gent molt bona, però algun d'ells estan encantats de conèixer's. De fa temps.

M'hauria agradat la candidatura unitària, que un dia o altre serà absolutament necessària, perquè estem en un d'aquells moments històrics en què hi ha uns mínims imprescindibles que s'han de consensuar. Encara que no ho vaig viure de primera mà, els ideals de l'Assemblea de Catalunya són els que em fan pensar que la unitat en allò bàsic és absolutament imprescindible. No sóc un il·lús i gratant una mica ja t'adones que aquella unitat que es va transmetre al carrer amb uns enunciats clars quan encara no sabíem que allò que vivíem seria la transició, era de cara a la galeria i que per dins devia haver-hi garrotades. La prova és que quan hi va haver eleccions, després de les constituents, els partidismes es van apoderar dels participants i tothom va tirar pel dret a buscar i conservar les seves parcel·les de poder. Hi va haver, però, generositat en moments determinats, i és aquesta generositat el que ens cal ara. Hi ha una ANC que pressiona i pressiona bé, però hem de confiar en els polítics que dirigeixen el país perquè ens portin més enllà. I per això és imprescindible les renúncies partidistes i personals, perquè l'objectiu s'ho val. El president Mas ja va dir que ho deixaria si s'acomplia el somni. Però vénen dificultats extremes, campanyes de desprestigi primer, de por després i d'amenaces gens velades sempre. Per això cal unitat en allò essencial, i no tinc clar que tothom estigui per la feina i que s'esperi a l'endemà per començar a fer la seva política, perquè és evident que en el nou país hi haurà d'haver dretes i esquerres i polítiques ben diverses. Però ara tocava unitat.