Corrupció indultada
Se't queda cara d'idiota quan veus que saltar-se la llei els surt gratis”
El ministre de Justícia, Alberto Ruiz Gallardón, es vantava aquesta setmana davant d'alumnes d'Esade que ell mai, mai de la vida, havia indultat un polític corrupte, ni ho faria en un futur. Quin ministre més desmemoriat, vam pensar més d'un! I algú li va haver de recordar que fins a una desena de càrrecs públics condemnats per delictes de prevaricació o malversació s'han beneficiat d'aquesta mesura de gràcia des que Rajoy ocupa La Moncloa. Gallardón, davant d'aquestes evidències, s'ha vist obligat a puntualitzar les seves paraules: quan parlava de polítics corruptes es referia només a aquells que s'han embutxacat els diners per al seu profit personal. I si s'han desviat cap a altres indrets foscos com ara les arques d'un partit? En aquests moments n'hi ha que fan cua per aconseguir l'indult del govern espanyol, i
les declaracions del ministre els deu haver aixafat les esperances de no haver de trepitjar una presó. És el cas de l'expresident Jaume Matas, l'exalcalde de Torrevella, els condemnats pel cas Pallerols o l'expresident del Sevilla, per citar-ne alguns dels més coneguts.
L'indult és una figura perversa que desagrada a parts iguals jutges, que
reclamen la seva revisió, i ciutadans. Se't queda cara d'idiota quan comproves que saltar-se la llei acaba sortint gratis a aquells que tenen responsabilitats públiques, als que han tocat poder. I no és cosa d'una formació política, totes s'han beneficiat i se'n beneficien, com si hi hagués un pacte de cavallers...
No haurà de passar gaire temps per comprovar si Gallardón passa la prova del cotó fluix. S'haurà d'estar amatent no només als casos sonats com el de Matas, sinó dels corruptes de segona fila, dels càrrecs públics que han delinquit per a benefici seu o del partit al qual representaven. Perquè, senyor Gallardón, no hi ha diferències entre una conducta i l'altra.
