Els horaris de les terrasses

L'oci nocturn no acaba de trobar el seu espai en el conjunt d'iniciatives d'una ciutat com Girona. L'arribada del bon temps convida a deixar-se anar fins entrada la nit i els espais lliures, oberts i d'oci principalment són un reclam. Conciliar, per tant, els drets dels usuaris dels espais d'oci i els dels altres ciutadans que tenen dret al descans em sembla d'un sentit comú aclaparador. Com pot ser que no hi hagi el seny necessari per entendre-ho primer i per trobar les fórmules alternatives després que facin viable una activitat comercial necessària per a la ciutat? L'ordenança d'horaris comercials és l'instrument administratiu que ha de permetre conciliar les legítimes peticions dels uns i els altres, que posi ordre a les diverses situacions i actuï per a la protecció dels drets de tots els ciutadans. I si això és així, per què no s'han fet complir tal com ordenen? Però calen també altres mesures que s'haurien d'impulsar. El marc horari de l'oci nocturn s'ha d'estructurar a partir de dos grans elements: la jornada laboral i els horaris comercials, per un costat, i l'ordenació d'aquestes activitats classificades en espais específics i segons determinades concentracions, per l'altre. En el primer cas, s'escapa de les nostres mans anticipar l'horari d'oci si comerços i jornada laboral s'allarguen fins més tard de les vuit del vespre. Anticipar l'obertura de terrasses per sopar o per prendre alguna copa facilitaria l'avançament de l'horari de tancament. Situar-nos més en l'orbita d'altres països europeus no sembla una iniciativa ben rebuda pel sector, que segueix considerant molt atractiu arribar fins a determinades hores de la nit. És una qüestió d'hàbits, costums, en definitiva, d'una nova cultura. En el segon cas, hauríem de constatar que la concentració de bars nocturns i algunes terrasses en carrers concrets i zones condemnen els qui hi viuen al malestar permanent i la pèrdua del sentit de barri.

Seguim sense tenir sentit de ciutadania. Complir amb els horaris no impedeix que se'n ressenti el calaix. La política de la por ja no serveix. Amb la prohibició de fumar els gremis de restauradors van proclamar l'apocalipsi dels seus negocis. Avui, els restaurants estan més plens que mai. Ara, si toquem els horaris dels locals d'oci nocturn passa el mateix. Si canvien els costums, s'avancen horaris i s'ajusta l'oferta a la demanda la raó per a la queixa perd fonament. Les associacions de veïns estan fartes d'haver de tolerar la inconsciència d'uns quants. Terrasses posades al mig d'unes minses voreres que impedeixen el pas dels vianants, funció per a la qual estan pensades. Taules i cadires sense permís que envaeixen espais públics sense el permisos corresponents, músiques a tot drap a determinades hores de la nit, gent al carrer que parlen més alt del compte, gots de vidre per terra, miccions i tifarades de persones que en la retirada a dormir no poden aguantar les seves necessitats. És més que clara la no-culpabilització dels problemes als usuaris en general ni als propietaris dels locals, una gran majoria dels quals aposten per la sostenibilitat del negoci cercant fórmules per a la convivència ciutadana. Em semblen poc raonables els arguments econòmics. En canvi, seria molt urgent fer seure a la mateixa taula representants de l'oci nocturn, plataformes cíviques en defensa del descans i responsables polítics a fi de trobar el just equilibri entre els drets de cadascú. I jo, com a ciutadà lliure, trobo molt coherent fer complir l'actual ordenança reguladora dels horaris, com també trobo bé ajustar-la a circumstàncies del moment de l'any o per a determinats sectors. Caldria recuperar la vella proposta de concentrar l'oci en determinats sectors més allunyats, definir-ne la concentració i valorar molt bé les autoritzacions.

Els responsables dels locals no han de carregar les culpes sobre els ciutadans afectats i s'ha d'apostar per la generositat de totes les parts, però, sobretot i amb educació, per l'exercici de tots els drets, inclosos els de la salut.