El dret a decidir, començant per l'escola
Quan defensem l'escola catalana reivindiquem la continuïtat d'un esquema educatiu que funciona amb èxit des de fa més
de trenta anys
Els ciutadans de Catalunya anem avançant en el camí cap a la construcció d'un país normal que volem millor. Per sort, ara tenim l'oportunitat d'aplicar amb la màxima intel·ligència tot allò que hem après. La història ens ha ensenyat que hi ha errors que no volem repetir i força elements positius sobre els quals podem bastir el futur.
Havíem estat molt temps sense explicitar clarament el que volíem. La repressió de l'expressió dels desitjos polítics gairebé els havia fet desaparèixer del nostre esquema mental. No gosàvem dir clarament que volem per a Catalunya el mateix que tenen els països normals del nostre entorn. I ara sabem que volem decidir el nostre futur, expressant-nos de la manera que correspon. És a dir, votant el 9-N, perquè votar és normal en un país normal.
També sabem que volem seguir decidint sobre aspectes que el marc legal actual ja preveu. Per exemple, en el sistema educatiu, on tenim uns drets adquirits i reconeguts als quals no renunciarem. Per això ens vam manifestar amb Somescola davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i el proper 14 de juny tornarem a sortir al carrer. Un cop més, milers de pares i mares, mestres i alumnes, milers de catalans i catalanes defensaran l'escola catalana amb convicció i alegria en una cercavila festiva que recorrerà el centre de Barcelona.
tenim i volem exercir el dret d'aplicar el model educatiu pactat, que continua tenint l'aval democràtic de la majoria del Parlament. Quan defensem l'escola catalana reivindiquem la continuïtat d'un esquema educatiu que funciona amb èxit des de fa més de trenta anys i, alhora, reconeixem la legitimitat democràtica de les nostres institucions.
En un país normal, els ciutadans reconeixen les seves autoritats polítiques i alhora vigilen estrictament la funció pública que desenvolupen. Posar en qüestió el model d'escola catalana és posar en qüestió el marc democràtic i la capacitat de la societat catalana per establir les seves pròpies normes. Posar en qüestió, doncs, l'autogovern.
El dret a decidir el propi model educatiu és un aspecte concret de l'exercici del dret a decidir. I és precisament aquest dret el que ens volen negar. El dret, que per molts és un deure, d'expressar a través de les urnes de quina manera volem organitzar la relació de Catalunya amb les institucions polítiques de l'Estat espanyol, amb les organitzacions europees i amb el món.
Les enquestes indiquen que la majoria de catalans que volen viure en un nou estat dins d'Europa creix. Però la millor manera de saber si aquesta majoria és real és fer servir la millor de les eines del joc democràtic: les urnes. Diverses entitats de la societat civil treballem intensament i extensa per consolidar i fer créixer el nombre dels que reclamem l'ús d'aquest mecanisme tan simple, subtil i directe. Volem comptar els vots. Volem saber en quina mesura estem decidits a fer front a les responsabilitats públiques de la vida en societat.
Tot això, en el benentès que no som un país aïllat, sinó que vivim en una interrelació molt forta amb els nostres veïns. Començant pels espanyols, amb qui ens uneixen tants llaços, i seguint pels francesos, que ens connecten a l'Europa que, n'estem convençuts, serà una mica millor si ens inclou amb totes les capacitats desplegades.
Volem mostrar-nos a nosaltres mateixos i al món tal com som: ciutadans fiables, que a partir de la seva bona tradició són conscients de la necessitat d'aplicar els canvis que la cultura i l'economia exigeixen. Ara mateix, això és especialment cert en el terreny de l'educació. Per això, serem ferms i no permetrem que el model sigui malmès.
