Els insults a la Shakira

Resulta que la Shakira s'ha decidit a cantar en català una de les cançons dels seu nou disc i que això li ha provocat una allau d'insults al Twitter. No passa res. Les xarxes socials es van inventar també per això, perquè la gent es desfogui amb la impunitat que s'hi permet. A Shakira li han dit de tot perquè ha versionat la cançó de Sau Boig per tu i la canta en català. Centenars de tuitaires ara la troben una traïdora, una estúpida i una persona fastigosa (i un munt de coses més) perquè si canta en català això vol dir que és independentista. I que encara ho és més perquè en el vídeo d'una de les cançons de fons hi ha la muntanya de Montserrat. Tothom està esverat pels insults de la xarxa a la Shakira, i jo, en canvi, sóc dels que els relativitzen. La xarxa també és això. I si ens hem d'esverar, no ho fem només quan insulten la Shakira perquè és la Shakira, sinó fem-ho cada cop que s'insulta algú impunement i, sobretot, anònimament. El que és preocupant del cas no són els insults, és el que revelen aquests insults. Perquè són insults que en el fons revelen la concepció que tenen molts espanyols de la seva pròpia Espanya. De què consideren un valor i què no. Allò que hauria de ser una riquesa per a un estat (el fet que al seu territori hi convisquin i s'hi parlin amb naturalitat diverses llengües), resulta que des d'Espanya és viscut com un problema, una incomoditat. Ja sé que no els descobreixo res de nou, a hores d'ara, i que el cas a molts ens crea una perplexitat relativa. És el món, que se'n sorprèn, d'aquesta curtesa de mires. I per això la premsa internacional se'n fa ressò. Si Espanya fos un país normal, si fos cert això que diu la Constitució (aquesta Constitució que tant s'estimen) que vivim en estat amb diverses llengües oficials i que això és una riquesa, el més normal, deia, és que a hores d'ara ja hagués sortit el ministre de Cultura de torn a fer pedagogia del cas. A donar valor al que ha fet Shakira. Però, és clar, el ministre és aquest tal Wert.