Gat per llebre

Es veu que arriba l'oferta. Sabíem que un dia o altre, a mesura que veiessin que nosaltres ens mantenim ferms, probablement ens farien una oferta. No sé si finalment arribarà, però ara (i preparin-se que la cosa anirà a més els pròxims dies) s'ha posat de moda dir que Mariano Rajoy aprofitarà el debat del dia 8 d'abril al Congrés per fer-nos una oferta, una millora substancial dels nostres ingressos, perquè el procés es desactivi. No serà ni una tercera via, aquella que reclama Duran i Lleida perquè ens blindin la immersió lingüística i tantes altres competències. No. No serà ni això. Per això el primer que hauríem d'aclarir de veritat és si finalment hi ha oferta; vull dir que si del que ens proposaran se'n podria dir que realment és una oferta. No ho serà. Perquè continuen instal·lats en el tòpic que els catalans ens queixem només per diners, i que si ens milloren el finançament d'una manera substancial, encara que no se'n pugui dir concert econòmic, nosaltres estarem contents i hi caurem de quatre grapes. Que no ho han entès, encara, que no és això? Que l'etapa del peix al cove s'ha acabat? I que si aquest cop algun partit els ho compra haurà begut oli? Que no ho veuen, que la cosa va molt més enllà i que ara ja no hi ha aturador? Que ens sentim maltractats no només econòmicament? No s'enganyin: l'oferta, si ens la fan i se'n pot dir oferta –hi insisteixo–, Rajoy l'haurà pensat de cara a Espanya, per deixar clar que dialoga i que nosaltres som els intransigents. Per res més. No la farà pas ni pensant en nosaltres ni perquè s'ho cregui realment. Serà pura estratègia. Però la clau no és aquesta. La clau és saber si donem credibilitat a la proposta. I vostès decideixin el que vulguin, però facin un repàs a les vegades i vegades que ens han donat gat per llebre. Quina credibilitat pot tenir, una oferta, si ens la fan i se'n pot dir oferta –hi insisteixo– si ve d'algú que ho incompleix tot per norma? Ja els ho responc jo: cap ni una.