Porcs o parc

Vénen a Catalunya uns fatxendes dient que si volem un parc d'atraccions proveït de casino o un casino equipat amb un parc d'atraccions prop de Tarragona és necessari i imprescindible que els impostos del joc passin del 55% d'ara al 10% que a ells els dóna la gana, i el govern diu que sí. Tenim l'IVA cultural pels núvols, un IVA que fa tancar cines, productores, teatres i editorials de llibres; paguem tots uns impostos impossibles pel pa, per la casa, pel fet de respirar, de prendre el sol o de cordar-nos les sabates sense que ningú sigui sensible al nostre empobriment, i vénen uns demanant que el joc tributi menys, i sí senyor. Què més volen? Volen potser que els raspallem l'espatlla? Volen que els rebem amb arcs de triomf? Volen un camí de roses? A quin cantó prefereixen la clenxa? Demanin, demanin, que aquí diem a tot que sí. Sí, sí. Aquest és el país que volem. Sempre guanya la banca, la banca dels casinos, la banca dels bingos, la banca de Bankia. Al bingo del carrer de casa, que ocupa el lloc on hi havia hagut un cine, li acaba de tocar la rifa. La rifa sempre toca als mateixos.

I encara s'enfaden, si rondinem. El president de la Generalitat, Artur Mas, al moment de signar el compromís amb els del casino amb parc temàtic o del parc temàtic amb casino va renyar els que no ho entenem. Ja em pot renyar tant com vulgui, president. Tenia al seu costat el líder del PSC, Pere Navarro, que va declarar que s'acabava de formalitzar un gran acord de país. Tots dos, el president i Navarro, van demanar a les altres forces polítiques que s'unissin a l'alegria del projecte. Semblava com quan Artur Mas demana al mateix Navarro que s'uneixi al procés sobiranista. Deu ser tant o més important un casino. Així ens presentem al món que ara tant ens observa, units per un casino. Aquesta és la sobirania.

Sí, sí, ja ho sabem: el casino amb parc o el parc amb casino atraurà turisme, pal·liarà l'atur, donarà alegries a Tarragona, i al final crearà tanta riquesa que acabarà compensant la rebaixa del 55% al 10%. Les cases construïdes abans que esclatés la bombolla immobiliària també havien de ser beneficioses en els mateixos aspectes, i ja veiem on hem anat a parar. Un dia d'aquests presento a Premià de Dalt la novel·la de Rafael Vallbona El tant per cent, que va d'això. En Xavier Bosch, a Eufòria, parla d'un govern de la Generalitat disposat a sacrificar tots els porcs d'Osona perquè al parc temàtic que un emprenedor vol muntar prop de Vic no se senti pudor. Quan ho vaig llegir em va semblar una broma. “O porcs o parc.” Sí, sí senyor.