Examinadors suspesos

Una de les primeres coses que t'ensenya el sistema d'ensenyament és que el sistema d'ensenyament no ensenya prou i, a vegades, ensenya massa. Els que tenim edat suficient per haver fet l'EGB podem recordar, per exemple, el dia que el senyor mestre va informar-nos que ens era del tot indispensable adquirir immediatament un retolador Rotring i la capsa sencera del compàs perquè a partir d'aleshores la nostra vida hi giraria al voltant. Com que n'hi havia que, de bon principi, teníem ben clar que de seguida que poguéssim triaríem lletres, ja intuïem en aquell precís instant que el nostre futur no aniria pas lligat a la precisió de les línies geomètriques o a l'exactitud de les circumferències matemàtiques que faríem gràcies a les noves, i no pas barates, eines. Però, com que aleshores també sabíem qui manava a l'aula, vam obeir el senyor mestre sense protestar i vam fer veure que sí, que rotrings i compassos serien profitosos companys de viatge en la nostra formació acadèmica. Quan, anys després, immersos en l'antic BUP– ara substituït per l'ESO– estàvem cofois perquè ens havíem desempallegat per sempre de les sumes i de les restes, vam descobrir que les lletres també ens podien reservar paranys insospitats. Per exemple, el llatí i el grec, que per alguna cosa a principis dels anys vuitanta ja s'anomenaven llengües mortes. També aleshores intuïes que les declinacions t'obririen poques portes, però aprovar aquelles dues llengües era un peatge indispensable per accedir a la universitat i, conscients que a l'aula encara manava el mestre –que ja no era senyor, i al qual tractàvem de tu–, el mateix interès que havíem fingit en el compàs, vam fingir-lo també en les formes de comunicació verbal i escrita de l'antiguitat. Unes quantes reformes educatives més tard i molts informes PISA després, llegeixes que les últimes conclusions dels experts constaten que l'actual sistema produeix alumnes entrenats a memoritzar però incapaços de resoldre problemes quotidians. És a dir, que al cap dels anys encara no hem après res i el sistema d'ensenyament continua sense ensenyar. Els nostres alumnes potser no són els més espavilats de la UE, però sí que deuen ser els més fiscalitzats, cada dos per tres sotmesos a la lupa dels examinadors de PISA i castigats amb informes que cada vegada els deixen pitjor. Mentrestant, els responsables de dissenyar un sistema d'ensenyament eficient continuen suspenent i repetint curs.