Dues cadenes
La mort de Modest Prats m'ha dut a pensar en el que és una llengua. M'hi ha ajudat un article que en Pep Nadal va escriure en aquest mateix diari arran de la mort d'en Modest. També sobre la llengua, l'un i l'altre n'han sabut sempre molt més que no pas jo. A l'article, en Pep Nadal em va ajudar a recordar que una llengua és un concepte teòric i també una idea, una convicció i fins i tot una fe, però que en realitat les llengües no existeixen perquè el que hi ha és la parla particular de cadascú. Generalment, cadascuna d'aquestes parles permet poder entendre's amb tots aquells que comparteixen un codi semblant. Però també això és relatiu, perquè no sempre és així i perquè, a més, una parla és tan inestable com la superfície del mar. Pot canviar com la sorra d'una platja. Perquè, a veure: aquestes paraules que he estat escrivint fins aquí, quan vaig aprendre-les? Quant de temps més seré capaç de continuar utilitzant-les? I això, encara, sense afegir-ne o substituir-ne alguna? I, si pensem que molt més habitualment les llengües es parlen i no s'escriuen, quins sons i quines tonalitats i quins contactes fonètics no aniran canviant amb el temps o fins i tot segons el meu estat d'ànim o segons el moment del dia? Sí. Una llengua és una idea que hem convingut a creure'ns els seus parlants. Gens diferent de la idea que, ara farà mig any, va dur que un milió i mig llarg de catalans sortíssim de punta a punta de Catalunya. Ens veiem a la gigafoto. Vam agafar-nos de les mans perquè ens semblava que compartíem una mateixa idea del que ha de ser aquest país, una idea que pot anar diferint com més l'anem concretant. Així és com són les coses i és així –i malgrat això– com totes les col·lectivitats es van fent, sigui per construir un futur, sigui per preservar un conjunt de parles que són una llengua. Contra això hi ha qui avui no para de voler desfer la Via Catalana de la mateixa manera que també n'hi ha que s'escarrassen a disgregar moltes de les parles de la nostra llengua. Històricament no se n'han sortit. Però històricament tampoc tots aquells que van pensar com els que ara sortim a la gigafoto no van ser capaços d'arribar a segar pou cadenes. Sembla que avui, en aquesta banda, hi ha una majoria cada cop més sòlida que pensa que ens en sortirem. A l'altra, potser aquella majoria que pensava just el contrari comença a minvar. Anem bé. Deia un cantant portuguès d'ara fa mig segle que contra la idea de la violència, la violència de la idea. I així anar sumant. Sí. La veritat és que funciona això que t'insultin o que et menyspreïn.