Recuperar el sentiment hispànic

Ahir es va presentar a Barcelona l'enèsima entitat catalana que es proclama espanyola. “Societat civil catalana”, diuen dir-se. Una mica agosarat, l'abast del nom. La societat civil catalana és un magma ampli, confús i contradictori. Ni es pot sentir representada pels senyors que cada dia agafen el pont aeri en primera ni queda retratada amb un grupet de tirada hispanòfila. Per al bon govern dels catalans que se senten ben a gust dins Espanya, tots aquests senyors farien bé de no ser tan ambiciosos en les representacions i de no fragmentar-se. Sobretot perquè, després, convoquen un acte d'afirmació nacional a la plaça de Catalunya i tots plegats no omplen ni l'espai on els coloms mengen cànem i van de ventre. Els responsables d'aquest darrer artefacte “desacomplexat” –per què sempre es diuen “desacomplexats”?– van perpetrar la melodia habitual. Van afirmar, per exemple, que “els catalans que ens sentim lliures d'esperit proclamem que Catalunya no està oprimida”. Redundància absurda. Si se senten “lliures”, com han d'acceptar que estan “oprimits”? I van certificar també, davant la mirada atenta o dispersa d'alguns curiosos, que tenen “la clara intenció de recuperar el sentiment hispànic del cor dels catalans”, il·lusionant-los amb “un missatge positiu”. Lloable intenció. Avui tindran l'oportunitat de recuperar el sentiment hispànic amb el missatge positiu que el PP i el PSOE embastaran al Congrés. Dimecres s'apuntaran a Societat Civil Catalana deu mil catalans d'una tacada.