Una Creu que fa justícia

La Creu de Sant Jordi que atorga la Generalitat és el reconeixement a la trajectòria d'una persona o una entitat que ha destacat pel seu activisme cívic i cultural. En el cas de les persones físiques també es diu, amb mordacitat, que serveix perquè a l'hora definitiva se'ls recordi per l'esquela que es publica als diaris. El Casino Llagosterenc, una entitat constituïda en els anys de la gran embranzida del moviment associatiu català i ens els primers temps d'expansió de l'aleshores potent indústria surotapera, acaba de ser distingida amb aquest guardó, en un d'aquells gestos de l'administració que fan justícia amb una entitat que ha sobreviscut a crisis, guerres i enfrontaments interns que han derivat en altres centres competidors que el temps ha engolit. Gràcies a les investigacions del seu penúltim president, Juli Schmid, s'ha sabut que es va crear el 1856. Tot i això, l'actual edifici que presideix la plaça Catalunya es va començar a construir el 1891, però no va ser fins a la reforma del 1929, impulsada per il·lustres casinistes com Francesc Falivene i Sebastià Gispert –dos grans humanistes que vam tenir el goig de conèixer–, que va sorgir el projecte arquitectònic que beu dels postulats del Noucentisme de l'arquitecte gironí Josep Esteve, que li va donar la forma actual, amb el saló cafè ocupant la nau central i els espais de l'actual teatre –abans cinema– a l'esquerra i l'antiga sala de ball a la dreta. El més important és que, no obstant el temps transcorregut, el Casino continua estant en mans dels seus socis, uns 350 en l'actualitat, i la junta que presideix Eduard Galobardes manté les activitats culturals i recreatives, com ara el curs de música, que reuneix més d'un centenar d'alumnes, o el de dansa, amb 24 inscrits. Als seus locals, sempre hi han tingut seu altres entitats, com ara Llagostera TV, i també s'hi imparteixen alguns cursets d'organització municipal. Durant molts anys, el Casino era l'autèntic motor de la vida social i cultural, amb el cafè que s'omplia amb partides de cartes, de dòmino o d'escacs, amb les dobles funcions de cinema dels caps de setmana i amb el saló de ball que va acabar reconvertit en discoteca. Encara avui, el Casino és aquell indret on tots els llagosterencs portem les nostres visites i un punt de trobada indispensable, ara també dels nous convilatans, que comparteixen cafè i tertúlia, al magnífic saló.