Turull, Rovira i Herrera

Som així. Jordi Turull, Marta Rovira i Joan Herrera se'n van al Congrés a cantar-los les quaranta, a dir en veu alta i sense embuts davant tots els diputats que n'estem tips, que volem votar i que ens sentim maltractats, i no passen ni vint-i-quatre hores que, en comptes de tractar-los d'herois, de felicitar-los per la seva valentia per haver-los-ho dit tan clar; no passen ni vint-i-quatre hores, deia, que en petit comitè, com aquell qui no vol, un ja deixa anar que parlaven un castellà horrorós, un altre se'n va a una tertúlia a dir que tenien un accent massa català, i l'altre ja hi afegeix que, a més a més, a un se'l veia insegur, a l'altre li tremolava la veu i l'altre va fer un discurs massa tècnic i poc travat. Som així. “No van fer un bon paper”, diu un. I l'altre assenteix baixant el cap amb un gest d'aquells que transmeten una cosa així com ara “què hi vols fer, no en sabem més”. Però saben què és el més greu? Doncs que això passa en una conversa, en dues, en tres i en quatre en què tots els que intervenen estan a favor del procés, van ser a la Via Catalana i aquest any seran a la Diagonal. Qui ens entengui que ens compri, que diria aquell. Se'n van a jugar un partit a camp contrari, amb l'àrbitre a favor dels altres i amb el marcador ja sabut abans de començar el matx, i alguns, els del seu equip, es dediquen a trobar-los defectes. Doncs mirin, jo trobo que tots tres van ser extraordinaris. Turull els va recordar que tot és possible, que no es poden escudar en res; Rovira els va descol·locar emocionalment donant la mà a Rajoy i mirant-los als ulls, i Herrera els va recordar totes les seves contradiccions. Esplèndids. A Espanya surt el torero a la plaça i tothom l'aplaudeix. Aquí, tres mosqueters surten a la plaça i algú –i dels seus– ja espera que surtin els lleons. Ni que fos per estratègia, ni que els discursos no haguessin estat bé –que hi van estar–, ni en públic ni en la intimitat no ens hauríem de permetre això de disparar contra els nostres. Els hauríem d'estar fent l'onada.