Posar-se nerviós

Sentia ahir la presidenta d'Òmnium Cultural, Muriel Casals, en una entrevista a Catalunya Ràdio insistint que sí, que el dia 9 de novembre anirem a votar. Anirem a votar perquè Artur Mas s'hi ha compromès, i si guanya el sí i el sí, afegia Casals, serà llavors quan començarà la negociació amb l'Estat. “En un país normal, la gent vota”, reblava el clau la presidenta d'Òmnium. Aquesta és la qüestió, descobrir si finalment Espanya es comportarà com un país normal i permetrà la consulta a darrera hora. Fa tota la sensació que no, que el que ens han dit del dret i del revés serà cert (repassin avui a la secció de Política els nos històrics que arrosseguem) i que no permetran ni que anem a votar ni la llei de consultes ni res de res. Però nosaltres, a votar. Nosaltres sí que som un país normal, i en els països normals, com diu la campanya d'Òmnium, la gent vota. I la imatge d'una Escòcia plena d'urnes i gent votant al mateix temps que a Catalunya se'ns prohibeix, no s'enganyin, els farà mal i no se la poden permetre. Per això veurem què passa. Perquè el que passa ara, com deia també Casals, és que “ens volen fer posar nerviosos”. Doncs sàpiguen, senyors meus, que nosaltres no n'estem, de nerviosos. Estem tranquils, molt tranquils. I si fins ara hem estat tranquils, preparin-se perquè ara vénen uns mesos en què serà del tot imprescindible que n'estiguem, de tranquils. De Sant Jordi fins al 9-N passant per l'11 de Setembre necessitarem molta tranquil·litat. Res de posar-nos nerviosos. I, posats a demanar, que no s'hi posin sobretot ni CiU ni ERC i, és clar, ni IC ni la CUP. Ja ho intuïm, que CiU i ERC a vegades s'hi senten atrapats, en aquest pacte de país en què es troben. Que pel Barcelona World, per la Corpo o pel que sigui hi ha moments que ho engegarien tot a dida. Però no ho facin. Continuïn, sisplau, atrapats. No es posin nerviosos. Que nosaltres no n'estem. I si nosaltres estem tranquils, els motius per estar nerviosos, creguin-me, els tenen els altres.