Robinsons al cor d'Europa

En temps de globalització a marxes forçades i economies encadenades més enllà de poders polítics i fronteres, resulta infantil haver de discutir sobre el presumpte aïllament de Catalunya el dia després de la independència, però és el pa que s'hi dóna. El Consell Assessor per a la Transició Nacional ha plantejat els diferents escenaris possibles respecte a la UE; per entendre'ns: permanència, adhesió ad hoc, adhesió ordinària i exclusió, i ha triat com a més probables la permanència o l'adhesió ràpida. Les reaccions són enllaunades. Per als polítics contraris a la independència, això és un informe parcial, sense fonament ni base jurídica. Desqualificació automàtica. I a la UE? El contestador automàtic, dient que no està previst res –ni sí, ni no– sobre un estat nou sorgit d'un estat membre.

La discussió és rellevant per als polítics que escombren cap a casa per animar o per dissuadir els catalans d'apuntar-se al sí. Però en el fons és una discussió estúpida i del tot prescindible, perquè més enllà de la voluntat de càstig, de veto i de perjudicar per part d'una Espanya despitada, no hi ha cap argument racional que pugui portar a convertir Catalunya en una illa i els catalans en autèntics Robinsons Crusoe al cor de la vella Europa. I encara menys al cor d'una Unió Europea que sí, és una associació d'estats, però que respon a uns estímuls i uns objectius bàsicament econòmics. El seu pragmatisme impedeix a la UE remar a favor de la independència de Catalunya. Però aquest mateix pragmatisme passarà per sobre d'un hipotètic veto espanyol per engolir més aviat que tard un contribuent net amb un PIB de 200.000 M€, una renda per càpita de 27.000 € anuals, més de 500 empreses multinacionals, més de 1.000 d'estrangeres implantades al seu territori, amb una economia competitiva, soci comercial de primer ordre per als països de la UE, amb la sisena ciutat més atractiva d'Europa per fer negocis (Barcelona) i el port d'entrada de la mercaderia asiàtica... Vaja, que Catalunya duraria fora de la UE menys que un caramel a la porta d'un col·legi.