La bufetada

Em pregunten com és que no parlo de la bufetada. Quina bufetada, la de Gilda? “No, la que una senyora va projectar sobre Pere Navarro sortint d'una primera comunió. O entrant-hi. O sent-hi.” En què quedem? “És que això no està clar.” I per què li va donar la bufetada? “Diuen que perquè la senyora és independentista i Pere Navarro no”. Qui ho diu? “Jo i a majoria. Uns altres, i per al cas és el mateix, diuen que simplement vol la consulta, a la qual Navarro també es nega. No li amagaré que també hi ha qui diu que la senyora va actuar per uns altres motius molt diferents.” Se li ha preguntat, a la senyora? “No se la troba, però sigui com sigui demostra l'estat de crispació en què està immers el país.” Crispació per què? “Pel procés independentista, pel tema, per la cosa.” Però que no m'acaba de dir que l'agressió pot obeir a unes altres raons? “Sí, però comprendrà que totes aquestes han de ser febles al costat de la que realment ens importa i ens ocupa.” A què es refereix? A l'atur? A les retallades? A la crisi en general? “No em faci ballar el cap, senyor Cuyàs. El problema que ara ens ocupa i ha tornat la gent intemperant és la independència.” Ja l'havia entès, però com que vostè sempre m'ha dit que els problemes reals que preocupen la gent i dels quals cal parlar són els derivats de la crisi, se'm fa com estrany que no consideri que la senyora va actuar per aquests mòbils. En una pel·lícula que acaben d'estrenar un home pregunta a un altre: a vostè no l'han insultat mai? L'interpel·lat respon: tot el dia, sóc polític. La pel·lícula és americana. “Parlem de cops de puny, no de simples insults.” No era una bufetada? “Una bufetada, un cop de puny... L'atemptat de Sarajevo també havia de ser res, i va portar la guerra d'ara fa cent anys.” Si no fos que vostè és una persona educada i civilitzada diria que el veig satisfet. “No em digui això, o ara mateix acabem la conversa.” Parlo de la satisfacció del profeta que veu complertes les seves prediccions, per nefastes que siguin. El “jo ja ho deia” omple molt, i en aquest país fa temps que els contraris a la independència o a la consulta prediuen grans malvestats de les quals fan responsables els que en són favorables. La senyora de la primera comunió els ha anat com anell al dit. Quan la localitzin l'haurien d'aclamar. Si no ho fan vostès, no veig entre els independentistes o “consultius” qui ho pugui fer, per molt que la senyora fos una fanàtica “del tema”. “L'Oriol Junqueras no ha condemnat l'agressió i els altres ho han fet amb reserva.” Pst, no ho digui a ningú: no hi ha senyora, van ser ells.