La primavera de la il·lusió
Mantindrem aquesta tensió positiva al davant, al costat o al darrere dels representants polítics, que s'han de sentir acompanyats i vigilats
Avui falten 192 dies pel 9 de novembre. Només 192 dies perquè els catalans decidim el nostre futur polític. Són pocs dies i bons d'aprofitar, perquè som conscients que encara tenim molta feina a fer. Sabem que com millor recorrem el camí fins a arribar a la consulta, més facilitats tindrem per seguir treballant de manera activa i positiva els dies i mesos següents, que seran molt intensos.
Afrontem amb il·lusió una primavera plena de reptes. Apuntalar el dret a decidir i eixamplar la majoria social que vol votar el 9-N és més fonamental que mai. El Pacte Nacional pel Dret a Decidir (PNDD) reflecteix la pluralitat i la majoria del país, però cal convidar tothom a imaginar-se quin país normal voldria –com fa la campanya impulsada per Òmnium– i fer partícips tots els catalans dels beneficis del dret a decidir i de l'oportunitat de canvi que vivim.
Com ens mostra el cas de l'escola, el dret a decidir afecta tothom. Per això, Somescola.cat ha convocat una cercavila el 14 de juny a Barcelona, amb el lema Per un país de tots, decidim escola catalana. Volem que els mestres sentin el suport social a un model que assegura la cohesió i la igualtat d'oportunitats. Aquesta cita ha de ser un clam pel dret a decidir el model educatiu, que el govern espanyol també ens nega amb la llei Wert.
Mentrestant, la feina per internacionalitzar el nostre anhel democràtic continua. Noves eines com ara el web www.CataloniaVotes.eu també difonen el lema de Sàpiens: El món ho ha de saber. El 8 de juny ho tornarem a explicar al món amb Catalans want to vote-Human towers for democracy. Més de 3.250 mecenes ja han aportat més de 120.000 euros per fer una aixecada simultània de castells en set capitals europees. Fins al 10 de maig encara t'hi pots sumar a www.CatalansWantToVote.cat. Si fem pinya, els castellers ens ensenyen que junts podem enlairar-los fins a tocar el cel.
El camí cap al 9 de novembre passa per l'Onze de Setembre. L'any del Tricentenari i del centenari de la Mancomunitat –un primer intent de construir estat– ens manifestarem massivament a favor d'exercir el dret a decidir, convocats davant dels consistoris al matí, a Barcelona per l'ANC a la tarda i per Òmnium al vespre. Guiats per la “V” de la pacífica i democràtica Via Catalana, tenim un repte doble: l'Onze de Setembre, omplir els carrers i el 9 de novembre, omplir les urnes.
La data de la consulta ha d'assenyalar l'inici d'una etapa de construcció del futur millor que volem. Constatar l'alegria i la constància de la societat civil ens manté mobilitzats, il·lusionats, convençuts i en estat d'alerta, és encoratjador. L'actitud de molts catalans ens assegura que som i serem capaços de garantir la qualitat democràtica del país. Ara volem exercir el dret bàsic d'usar les urnes per a resoldre el dilema plantejat; en el futur, mantindrem aquesta tensió positiva al davant, al costat o al darrere dels representants polítics, que s'han de sentir acompanyats i alhora vigilats.
La diada de Sant Jordi vam exhibir un cop més la capacitat de viure una festa que reuneix molts sentiments diversos, compartits en diferent proporció per cadascú de nosaltres. Efectivament, observant les cares dels qui passejàvem arreu del territori, constatàvem fortes dosis de reivindicació nacional, amor a la cultura –i en concret a la lectura–, admiració envers els nostres escriptors i generositat plasmada en els regals de llibres i roses. Un reguitzell de sentiments que ens fan civilitzats i amables.
No és estrany, doncs, que tants nouvinguts hagin triat Catalunya per quedar-s'hi. Vivim un futur esperançat que té una base molt sòlida en el present. El camí no és fàcil, però compartim l'alegria, la confiança i la solidaritat.
