Pere, Alícia: no plegueu!

Quina mania que ens ha agafat de demanar que Pere Navarro i Alícia Sánchez, vistos els resultats electorals de diumenge, ara hagin de plegar. No! De cap manera! Ni et passi pel cap, Alícia; ni et passi pel cap, Pere. Ara, si heu dut el PP i el PSC fins on els heu dut, de cap manera us passi pel cap plegar. Ni que us ho demanin. Res. Us necessitem. El procés us necessita. Necessitem, Pere, que vagis a batejos i comunions, que continuïs passejant per televisions espanyoles denunciant aquest clima de crispació irrespirable que hi ha a Catalunya. I necessitem, Alícia, que continuïs anant a dinar a la taula aquella del ram de flors de La Camarga. Ni un pas enrere. Què s'han cregut, a casa vostra, d'anar dient, alguns, i a les vostres esquenes, que ja esteu amortitzats! Marededéu! Ara no ho podeu deixar córrer. Ara, Pere, no pots fer com Rubalcaba i engegar a rodar tants mesos de treball intens, de tanta estratègia. Si ja heu aconseguit que el PSC perdi 21 punts en unes europees i que el PP perdi 8 punts, ara heu de seguir endavant. No podeu parar. Heu de continuar acompanyant els ministres quan els apedreguin aquesta colla d'independentistes radicals amics dels etarres i heu de continuar amb l'obediència deguda a Madrid, que allà sí que tenen un Parlament de veritat. Heu de continuar contribuint a aquesta injecció de moral que ha rebut el país en aquestes eleccions, i no podeu afluixar ni que us ho demanin, com us ho estan demanant, un, dos, deu, desenes o algun centenar de militants o electors. No els feu cas. No facis cas, Pere, d'aquests alcaldes i regidors que se'n van. Deixa'ls marxar cap a altres formacions. Tu, ferm. I tu, Alícia, ferma. No facis cas d'aquest romanço que a les escoles volen blindar la immersió lingüística. Fes cas a Wert, i fes com més declaracions millor. Ànims, Pere; ànims Alícia. Ferms. No plegueu. El procés us necessita.