Mar Mort

sHavíem dit que circular per Israel és pujar i baixar constantment. Hi ha una baixada definitiva, insuperable aquí i al món sencer, localitzada al punt on es troba el mar Mort, en ple desert de Judea. Ens informen que es troba a 200 metres sota el nivell del mar i que no hi ha res més avall. Si un mar es troba sota el nivell del mar és que no actua d'unitat de mesura i per tant no és un mar. Si ho fos, diríem que els altres mars se situen 200 metres sobre el Mort i l'Everest sumaria 200 metres més, coses que no s'han sentit dir mai. Però no discutirem ara la nomenclatura mil·lenària. De totes maneres: aquesta porció d'aigua estancada és un mar? Ho deuen dir per les dimensions –que tampoc són tan exorbitants.

El mar s'alimenta de corrents freàtics i de l'aigua que li aporta el Jordà, que hi desemboca. Com que aquest riu està molt aprofitat i arriba mig eixut a la destinació, s'ha observat que el mar perd aigua, sobretot per l'evaporació, i cada cop s'ha de fer més camí per arribar-hi. Han pensat conduir-hi aigua del mar Roig o del Mediterrani, però encara que tot seria baixada es veu que és car.

La concentració de sals i altres elements químics al mar Mort és tan intensa que actua de font de riquesa minera. La pasta bituminosa que fa de sorra ha desenvolupat una indústria de productes de bellesa i el sofre i altres substàncies que l'aigua conté i que no vaig retenir són destinats al consum intern i a l'exportació, com ho són, al país, els fruits de l'horta, els diamants o la tecnologia avançada.

Vaig entrar a l'aigua, vaig assajar la posició normal de tot nedador, però és tan espessa que em vaig trobar pla sobre la superfície com una taula de planxar. Impossible la braçada. L'aigua em va tocar una mica el llavi i va ser com s'hi m'hagués posat a la boca el contingut de tots els pots de can Boter. Can Boter és l'adrogueria que em serveix els càustics i herbicides. El dia que can Boter s'inundi, l'aigua resultant serà el mar Mort. Ens havien advertit que no ens entrés aigua als ulls. Molt bé. Però i les altres parts delicades, conjuntives i mal tancades del cos no perillen? En sortiran indemnes o haurem de plorar una desgràcia?

Com que la visita al mar Mort entra en els itineraris turístics però també en els religiosos, es veuen a tocar d'ones capellans amb sotana i monges amb l'hàbit observant el paisatge i l'exhibició corporal. Els banyistes s'unten el cos amb el betum que recullen del fons de l'aigua i, un cop sec, se'l retiren a tires. Diuen que és molt bo per al cutis. Si un dia dictaminen que és dolent, també ens ho creurem.