Massada

Fi del viatge a Israel, amb l'ascensió al cim de Massada amb un funicular vertiginós. Massada és una mola dura, aspra i rosa que emergeix entre les elevacions del desert de Judea. Aquí dalt, el rei Herodes, paranoic de la seguretat –no en va, fou el que va fer degollar els Innocents quan li van parlar del naixement d'un altre “rei”–, es va construir una residència inaccessible i preparada per resistir tots els setges. També, per estar-s'hi com un senyor: salons, termes, frescos, granges, horts i una terrassa graonada on prendre l'aire i contemplar el paisatge. Si no fossin tan lluny de tot, avui en aquestes terrasses s'hi podrien servir gintònics de nit.

L'any 70, quan els romans van destruir el temple de Jerusalem i va començar la diàspora, un miler de jueus es van refugiar en l'antiga fortificació d'Herodes. Els romans els van sotmetre a un setge de tres anys. Des del cim s'observen encara les quadrícules dels vuit campaments des d'on van fer l'ofensiva. Al final, els atacants van construir una rampa i un castell de fusta rodant per accedir al recinte. Quan hi van arribar, van trobar els resistents morts. S'havien matat els uns als altres i els últims s'havien suïcidat, seguint les ordres del seu líder. L'historiador judeoromà Flavi Josep, que va intervenir en l'assalt, ho narra.

El guia es pregunta i ens pregunta: “Tenint en compte que un dels nostres manaments diu «No mataràs» i que el suïcidi és un pecat superior a aquest, va ser correcta l'actuació dels resistents?” Nosaltres fem bé de no dir res, perquè altrament hauria estat una temeritat: “Fa dos mil anys que ens ho preguntem. Els jueus som molt discutidors, també en matèria religiosa. Com que no tenim un papa com vosaltres, tot queda sempre obert. «Dos jueus, tres opinions», diem. Els de Massada haurien pogut resistir o rendir-se. Si haguessin resistit, igualment haurien matat, i alguns haurien estat fets presoners. Aquests, com hauria passat amb tots els altres si s'haguessin rendit, haurien estat venuts com esclaus, amb el perill d'acabar, ells o els seus descendents, admetent les divinitats dels amos. «No adoraràs cap altre Déu», és el manament que s'imposa sobre tots els altres.” Per tant, els de Massada van fer bé, gosem opinar. El guia que fa dos mil anys que rumia segueix: “Jo sóc un jueu d'esquerres i pacifista que entén que els nostres joves facin tres anys de servei militar i hagin d'usar les armes, si som assetjats o atacats. Rendir-se o suïcidar-se, no. Sobreviure com a poble.”

Aquí són vigents les paràboles, i aquesta ens l'havien reservada per al final.