Vaga de fam

Diumenge, mentre el president balear Bauzá era a París cobert amb un barretet ridícul per donar ànims al tennista Nadal en el Roland Garrós, a Mallorca el mestre Jaume Sastre arribava al dia trenta-dos de la seva vaga de fam “per una educació digna, de qualitat i en català”. Com que jo davant el Bauzá que es passa pel barret l'“educació digna de qualitat i en català” diria un disbarat i davant la digníssima i perillosa actitud de Sastre no tinc paraules –com no en deuen tenir la majoria de catalans, perquè el ressò aquí ha estat mínim–, em limito a reproduir el missatge que el vaguista va emetre aquell mateix dia, que també coincidia amb la jornada castellera a nivell europeu en favor de la consulta a Catalunya.

“Bon vespre a tothom. Com ahir i com sempre, avui és un altre dia per demostrar que defensar la llengua, la cultura i el territori no té data de caducitat. Hi ha moltes de causes justes i nobles per les quals lluitar arreu del món, però la nostra llengua, la de Ramon Llull i la dels nostres pares, des de 1229 ençà, només té els seus parlants per fer-la viva i plantar cara als enemics que la volen exterminar. L'educació és la garantia que fa possible la supervivència del nostre poble. Ningú no té dret a alterar el model de convivència amb imposicions polítiques, allunyades de la realitat social, sense el consens imprescindible amb els professionals i els qui en saben. Avui, per brindar suport a la vaga de fam indefinida en curs, s'ha fet una convocatòria que ja ha superat els quaranta municipis de les Balears. Jo no hi podré ser per raons òbvies, però vull fer arribar el suport a la convocatòria i transmetre la convicció que defensar la llengua és defensar el nostre poble d'ahir, el dels nostres padrins, i encara més el de demà, el dels nostres fills i els nostres néts. Sabem que el ritme de vida i les circumstàncies dificulten distreure el nostre temps, però vull reforçar aquesta crida a anar avui a les places de les nostres viles per enllaçar-nos i agermanar-nos... No ens faran callar! Lluitarem sense descans ni desmai a favor de la llengua, de la cultura, de la identitat i per un ensenyament digne i de qualitat per a tothom. Que avui s'escolti també la llum de les espelmes com un crit, als vuit vents del món, a favor del diàleg i de l'entesa. Amigues i amics, us tinc i us sent més a prop que mai. Mantinc la seguretat i la convicció que, amb la vaga de fam, no es fa altra cosa que una crida sensata a la racionalitat i al diàleg. El vostre suport és el meu aliment. Amb ell, no tinc cap dubte en renovar i refermar la meva decisió. Moltes de gràcies!”