L'operació Felip VI (i Catalunya)

Des del meu punt de vista, l'operació Felip VI –abdicació del pare i coronació del fill com a nou rei de les Espanyes– té un doble objectiu. Fer un nou pacte entre les elits –econòmiques, polítiques, comunicatives—, semblant al que es va fer durant la transició però adaptat als nous temps, per tal de mantenir l'statu quo, sota el paraigua de la monarquia, durant 30 o 40 anys més; en aquest pacte hi participarien també les elits unionistes dels Països Catalans. I aconseguir fer avortar el procés independentista català mitjançant la implementació d'algun tipus de “tercera via” més o menys acceptada per (o imposada a) la població de Catalunya. Si aquests són els objectius, no crec que hi hagi gaires dubtes que l'operació Felip VI afecta molt els catalans i el país i ens hauria de preocupar i d'ocupar activament.

Alguns bruixots (spin doctors) de la comunicació han intentat vendre'ns que l'operació Felip VI no té res a veure amb els catalans i amb el país, que nosaltres només ens hem de preocupar del procés independentista i de la consulta. A partir d'aquesta premissa, han dit els esmentats bruixots, la posició més coherent davant de la llei de l'abdicació és la de l'abstenció; i a la vegada, se'ns diu, seria la més respectuosa amb la resta dels habitants a les Espanyes. Aquesta posició abstencionista ha estat “comprada” per una part de l'opinió pública, i per algunes organitzacions molt importants en el procés independentista com l'ANC o Òmnium Cultural que s'han abstingut d'actuar i pràcticament també d'opinar sobre el tema. Crec que aquesta argumentació no és certa i que és un greu error polític que fa perdre la iniciativa política als partidaris de la independència.

Si es fes el supòsit que la premissa de l'argumentació fos certa –aquesta operació no té res a veure amb els catalans i amb el país–, la posició més coherent, i la més respectuosa amb els habitants de la resta de les Espanyes, hauria estat la de no votar (no interferir en els assumptes dels espanyols) però no la de l'abstenció. Però la premissa no és certa. Tenint en compte els objectius que s'han esmentat de l'operació Felip VI –nou pacte entre les elits de les Espanyes (també les dels Països Catalans) per mantenir l'statu quo i per fer avortar el procés independentista– ens interessa, i molt, als catalans i als Països Catalans. Més tenint en compte que, encara que no ens agradi, de moment legalment continuem sent espanyols i quan s'aconsegueixi la independència hi haurà moltes coses a negociar. Tenint en compte tot això, quin sentit té l'abstenció, sigui en la votació de la llei, sigui en l'actuació davant dels objectius de l'operació? Quin sentit té abstenir-se en aquestes qüestions que ens interessen i ens afecten tant i tant? Sincerament, crec que cap ni un.

Al contrari, davant dels objectius ja esmentats, la posició més coherent és la de dir no –tant en la votació de la llei, com en les actuacions a dur a terme, prenent la iniciativa política, per evitar que aquests objectius es puguin arribar a complir– a l'operació Felip VI. Dir no a un nou pacte de les elits (incloses les dels Països Catalans) per mantenir l'statu quo durant 30 o 40 anys més. Dir no als intents de fer avortar el procés independentista a Catalunya i d'imposar algun tipus de tercera via. Perquè per evitar que l'operació repetidament esmentada tingui èxit no n'hi ha prou amb una posició abstencionista (acompanyada d'una increïble assistència a la coronació), i no serà possible sense una iniciativa política activa de la gent de base, de les forces socials favorables a la independència i a la democràcia, per tal que les coses no les decideixin les elits per nosaltres.