Piu reial

En la novel·lística d'ara no, però en la que ja acumula uns anys trobaríem multitud d'exemples de pares de família que, tot i ser de domini públic que en els seus negocis eren uns pocavergonyes i uns lladres sense entranyes, i fins i tot presumir-ne i ser admirats per aquest motiu, no podien tolerar, en canvi, que se sabés que la seva dona els enganyava o que la seva filla soltera havia quedat embarassada. Parlo de novel·les d'aquí i de fora, ambientades a Barcelona, a Sant Petersburg o en una província francesa. Al Liceu, la gent no assenyalava amb el dit l'amo de la fàbrica que devia deu jornals als seus treballadors o armava els pistolers, sinó el senyor al qual la seva dona havia posat unes formidables banyes. L'efecte irremeiable de la bomba del Liceu és que va fer públic l'embolic de la Mariona Rebull, senyora de Joaquim Rius, que a partir d'aquell moment no va fer res de bo.

Aquella asseveració em sembla que d'origen valencià que afirma que “dels pecats del piu Nostre Senyor se'n riu” és un eximent per als que cometen el “pecat” de luxúria, que evidentment no consola sinó que irrita la “víctima”, sigui el marit de la senyora o el pare de la nena. Fixin-se que he posat “pecat” entre cometes. Les accions del piu, consentides per les dues parts, tenen encara la consideració de “pecat”? Per a l'Església potser sí, però l'Església ha perdut molta influència. Ara: per a la societat? Si les novel·les que deia són avui gairebé incomprensibles o es llegeixen amb un mig somriure als llavis és perquè la concupiscència troba ara molta més comprensió entre la gent, i totes les apel·lacions a l'“honor” que esgrimia el marit o pare burlat sonen a murga i galimaties.

En canvi, les trampes en els negocis públics o privats coneixen ara una censura extrema per part d'aquesta mateixa societat. Després d'uns anys de riure les gràcies dels tramposos, dels vius i dels vividors, la crisi econòmica que aquests mateixos han provocat ha fet que molta gent escanyada, empobrida i desesperada trobi que falten molts efectius humans en règim de reclusió carcerària.

En definitiva, que s'han capgirat les prioritats i consideracions morals i pecaminoses. Deu ser per aquest motiu que insisteixen tant a dir-nos que el precipitat aforament del rei Joan Carles és a causa de les seves paternitats i per evitar que li surtin fills d'estranquis reclamant el tron. Perdonin, però com que els pecats del piu, per reials que siguin, no escandalitzen ningú, potser Sofia a banda, ni ningú creu que un altre hereu hagi de desplaçar Felip VI, deu ser que ens trobem en un aforament per motius més irritants.