Moviments

Escoltes Ada Colau, i qui diu Ada Colau diu David Fernández o Joan Subirats, per no haver d'anar buscar referents a les Espanyes, i t'adones que el seu és un llenguatge polític nou, que parlen d'una manera molt més clara que no pas la majoria dels polítics en voga i que no és gens complicat que puguin connectar amb una part dels ciutadans, pel que diuen i per la manera com ho diuen. No és un fenomen del tot nou. Rivera ja el va practicar amb la seva plataforma Ciudadanos i ja porta anys al Parlament i, sobretot, a les televisions, espanyoles i nostrades, encara que digui que no, que es veu que aquí està vetat. Però parlàvem d'aquests nous moviments i el cert és que estan actuant amb coherència i aprofitant les escletxes d'un sistema que fan veure que és del tot vell i dolent, quan no és així de cap de les maneres. Que cal canviar coses, hi estem d'acord. Que una ventada s'hauria d'emportar personatges que ja fa massa temps que viuen en aquest món de la política, també. Que caldrien molts canvis de funcionament per trencar la manera de fer dels partits, és tan de sentit comú que fa vergonya haver-ho de deixar escrit. Ja va passar amb la CUP, que parla clar i es fa escoltar fins i tot per gent que no és precisament el seu electorat. Dit tot això, que és cert, no hem de caure en el parany de carregar-nos els partits polítics. Ni tots són iguals ni tothom ha fotut la mà a la caixa. Cal una ventada per fer entrar aire nou, calen cares noves, cal un discurs que pugui atreure la ciutadania i, per tant, faran bé d'estar a l'onda i aprendre d'aquests nous moviments, alguns dels quals tenen molta força i poden fer forat. És clar que també és cert que darrere les bones paraules i les intencions no hi ha gaire res més i que els nous moviments haurien de començar a concretar què farien i com ho farien per canviar les coses. I sobretot tenir clar que abans de les municipals tenim el 9-N, i el 9-N ho ha de canviar tot.