Ciència-ficció

Un dia d'aquests vaig penetrar als túnels de Vallvidrera amb la ràdio del cotxe posada, i només travessar el llindar la música que escoltava va emmudir i va ser substituïda per una veu no prevista. La veu anunciava que al carril dret del forat hi havia hagut un accident i que féssim el favor de conduir pel central molt a poc a poc. Després de detallar els riscos que els conductors corríem si no seguíem les instruccions prudencials la mateixa veu va traduir la comunicació al castellà. Vaig provar de canviar d'emissora, i totes havien estat suplantades per la veu admonitòria. Al primer moment vaig celebrar que la concessionària dels túnels estigués equipada amb un sistema d'emergència tan sofisticat, però després em vaig inquietar. Si una empresa privada podia unificar l'emissió de totes les ràdios, què no podria fer un govern. O un savi boig d'aquells que volen controlar el món i que surten a les novel·les o les pel·lícules de ciència-ficció.

La ciència-ficció ofereix dues característiques. Una, que no presenta feliç el futur objecte del seu interès sinó tètric i desgraciat. L'altra, que no encerta mai els seus vaticinis tecnològics. Ara en Toni Segarra, que és l'amic que ha llegit i vist tota la ciència-ficció d'aquest món, m'oferirà exemples que demostren el contrari, però jo aquests exemples no els conec. Jo sé que les fantasies novel·lades del futur no van preveure internet, el Twitter o els mòbils que ho fan tot, i que si anéssim enrere veuríem que tampoc van endevinar al seu temps la planxa de fer la ratlla dels pantalons o les màquines de rentar plats i olles. I que si les haguessin endevinat hauria estat per dir que les planxes electrocutarien els usuaris i els plats i olles sortirien esmicolats dels aparells diabòlics. Perdona,
Toni, però sovint la ciència-ficció tendeix al conservadorisme i fa com aquelles
iaiones que en tot progrés veuen un perill.

Ara està de moda desconfiar de les noves tecnologies, sobretot entre els que en són més usuaris. Diuen que la intimitat ens queda al descobert i no sabem quin ús els governs o els savis bojos en faran si hi accedeixen... Sí, sí: i de vegades les planxes enrampen i les rentadores deixen els vasos entelats sense que ningú per això renunciï als avantatges que ofereixen. Tot té les seves contraindicacions i l'internet no podia fer un paper inferior. Es tracta de ser vigilants i crítics, precaucions que les noves tecnologies també permeten.

De totes maneres... La música va tornar a la ràdio passats els túnels, i a l'interior no hi havia hagut cap accident. Devien fer proves, devíem haver estat ratolins de laboratori.