Octubre, i no pas novembre

Se'ns ha instal·lat a tots (només faltaria!) que la data més important per a aquest país i per a tots plegats és el 9-N, el 9 de novembre. I és cert. El 9-N és una data simbòlica, el dia que, si tot va bé, podrem saber moltes coses. Però no s'enganyin. L'escull de veritat, quan sabrem realment on som, no passarà el mes de novembre. Passarà el mes d'octubre. El mes de novembre (amb aquest nyap de pregunta, que diu Iceta) podrem saber quants catalans som partidaris d'una Catalunya independent i, potser, de quina manera arribar-hi; però quan es decidirà realment cap on van les coses serà el mes de novembre. Si donem per fet que l'Onze de Setembre tindrem una V espectacular (si no és així, sí que haurem de fer una aturada tècnica), haurà de ser just després que el Parlament aprovi la llei de consultes, la via que farà possible que el president Mas signi el decret de la consulta del 9-N. I això serà a l'octubre. Serà el mes, per tant, que sabrem no només si hi haurà llei de consultes (que aquesta ja la sabem), sinó que sabrem si el govern de Madrid la recorre en contra, si el Tribunal Constitucional la suspèn cautelarment, si Mas haurà tingut prou temps i habilitat per, entre una cosa i l'altra, convocar la consulta, i si el govern de Madrid recorre no només contra la llei de consultes, sinó si ja haurà de recórrer legalment també contra el decret de la consulta. I sabrem, és clar, quines alternatives han pactat (que ho haurien d'estar fent) els partits partidaris de la consulta. La partida de veritat es jugarà a l'octubre. Què farà Madrid? Es limitarà a recórrer contra la llei i la convocatòria? Suspendrà les competències de Mas? Suspendrà allò que ells en diuen l'autonomia? Anirà contra Mas directament? I què farà Mas, el govern i qui els dóna suport? Mantindran la consulta sí o sí? ERC entrarà al govern? Anirem a eleccions? Amb llistes separades? Amb una de conjunta? El 9-N és important. Però ho és, sobretot, l'octubre. I és a la cantonada.