A la tres
I visca la transparència!
“L'exigim a alcaldes i regidors però no al rei, a qui blindem per sempre?”
En un altre gran exercici de transparència, el Senat ha aprovat discretament aquesta setmana, gràcies a aquesta piconadora que és la majoria absoluta del PP, l'aforament del ciutadà Joan Carles, aquest rei que ara ja no fa de rei. Ho deia la senadora d'ERC Ester Capella, en una de les intervencions més contundents que es van poder sentir durant la sessió de dijous: “Vostès (referint-se al PP) actuen en sentit contrari de la transparència que els demana la societat”, va dir. La senadora es referia a la contradicció que suposa el fet que s'afori Joan Carles just quan deixa de fer les seves funcions. Però jo em vaig fixar sobretot en una frase que la senadora va deixar anar com si res enmig del seu discurs: “Estan aprovant l'aforament de qui és una de les grans fortunes d'Europa i que ningú sap com l'ha reunit; en tot cas, no hauria de tenir res a veure amb les funcions que ha exercit.” Senadora Capell: pot estar tranquil·la; ni ho sap vostè ni ho sé jo ni ho sabrem cap de nosaltres. I ara, gràcies a l'aforament exprés que s'ha aprovat gràcies a la majoria absoluta del PP i la complicitat també absoluta del PSOE, ara ja queda clar que no ho sabrem mai. Maleïda transparència! Nosaltres exigint-la per als pobres alcaldes i regidors, acusant-los de cobrar cent euros al mes sense presentar la deguda factura dels quilòmetres amunt i avall, i d'altra banda i amb la discreció que cal en les qüestions d'estat, blindant el monarca a perpetuïtat. No fos cas que algú es dediqués a rascar en el passat. Per què, sinó, tanta pressa? Per què, sinó, tanta celeritat? Curiós discurs, el de la transparència. Tranquil·la, doncs, Capella, que ara ja està. Ja no sabrem mai on ha fet la fortuna aquest rei designat a dit per qui el va designar, que per això hi ha les hemeroteques. En tot cas, ho intuirem tota la vida. Per això em vaig apuntar una altra de les frases que vas dir en el teu discurs: “L'honorabilitat no té res a veure amb les lleis. No s'ho és més perquè ho dicti una llei. S'ho és, en tot cas, per com s'ha exercit el càrrec.”
