País Valencià

El País Valencià ens està proporcionant dues sorpreses majúscules: per una banda, que la Unió Europea ha dit prou a les trampes econòmiques que els esgotadors, monolítics i impunes governs del PP han portat al límit; la força de l'acusació és immensa, i ara ja no s'hi val anar a picar a les portes del “coleguillas” de Madrid, amb qui tantes llagostes han compartit; tampoc no es tracta dels vestits del senyor Camps: la multa pot arribar a 2.000 milions d'euros. Simultàniament, hi ha hagut denúncies a l'eurocambra sobre l'augment de grups feixistes agressius al País Valencià, que fins ara han actuat de manera impune i sense que ningú mogués una cella; caldria afegir a més els atacs catalanofòbics, alguns dels quals han acabat en assassinat, com en la copa Barça-Madrid. La segona sorpresa –els déus de vegades son clements– és l'augment de l'independentisme (si em passeu l'arrogància, recordaré que fa anys que anuncio que l'independentisme del Principat tindrà un efecte positiu al País Valencià), quan tots pensaven que l'espanyolització de Wert no calia en terres ja sotmeses: doncs puja ací dalt i voràs València.

Alberto Fabra està doblement preocupat, perquè l'actitud de Brussel·les envers els ominosos excessos del seu govern i de l'anterior, que no tenen justificació ni maquillant la comptabilitat com si fos la Señorita Pepis, és ferma, i també perquè això de l'independentisme ja no és minoritari i atiar el fantasma del catalanisme havia servit, i molt, en temps anteriors, però ara el joc de mans està molt vist.

Quan un país té problemes reals de supervivència, se'l pot entretenir amb un èxit esportiu, però, com ha passat al Brasil, si tampoc hi ha l'èxit esportiu, les nafres reals ensenyen tota la seva purulència; igualment, amb la roja i amb els gols que hi marcaven els jugadors del Barça, hom pensava tornar a unir “la sagrada unidad de la patria” (Franco dixit). Doncs ja veus quin ridícul.

Visca el País Valencià!