Són faves comptades
De capçalera
‘Ètica i educació per a governants'. És un llibre primet, però necessari
Tal com està el pati polític en aquest país no hi ha un dia que no pensi en el llibre que l'editorial Angle em va fer arribar. Hi penso perquè crec, sincerament, que tots aquells que es dediquen o tenen intenció de dedicar-se a la política els convindria llegir. Paradoxalment, és un llibre que es va avançar set segles a un dels títols que sovint tot polític d'esquerra a dreta s'ha llegit –o diuen que ho han fet–; em refereixo a El príncep, de Maquiavel. Jo no en sóc, de polític, ni en faig, però sí que segueixo la política i m'interessa en tant que les decisions polítiques que es prenen ens afecten. És per això que trobo que si els nostres polítics tinguessin en compte algunes reflexions que hi ha en aquest llibre tindríem una altra concepció i una altra opinió dels polítics. Prenguin nota del títol: Ètica i educació per a governants. És un llibre primet, d'un centenar de pàgines, que parla del comportament moral i pràctic que han de seguir tant els sobirans com els membres de l'elit política i intel·lectual que prosperen a l'entorn del poder. L'autor és Abdal·lah Ibn Almuqaffa i el va escriure amb la intenció que l'imperi islàmic adoptés formes de govern que ja s'havien demostrat eficaces en l'antic imperi persa. Com? Establir una mena de pacte ètic entre els governants i el poble, pel qual una elit intel·lectual dirigeix l'imperi però havent de respectar els drets dels altres estaments socials. El governant ha de legitimar la seva autoritat practicant virtuts que garanteixin l'ordre i la justícia, ja que té una responsabilitat moral davant dels súbdits. S'imaginen que això fos possible en l'actual classe política? Almuqaffa resumeix en dos punts bàsics la seva tesi, aplicables a tothom, dos trets imprescindibles: la recerca de la legitimitat dels nostres actes i la valoració correcta d'allò que és realment important, sense deixar-se enganyar per les aparences o les urgències del moment. Té set-cents anys però la seva vigència fa que el consideri un llibre que els polítics haurien de tenir de capçalera.
