A la tres
Anar plegant del tot
“En aquest país –sospito– dir-se Pujol no és el mateix que dir-se Pagès, Sala
o Martí”
Oriol Pujol i Ferrusola acabava dilluns el comunicat de la seva renúncia a l'escó de diputat i a la secretaria general del seu partit amb una frase que, permetin-me l'expressió, pujolejava per tots costats. “Vaig plegant de tot per no perjudicar en res”, concloïa. El seu pare, president de la Generalitat durant 23 anys, un bon dia va decidir no pas retirar-se de la política, sinó “enretirar-se”, com diu ell mateix; i ara Oriol Pujol i Ferrusola, OPF per als amics, no plega, sinó que “va plegant”. I és que ni l'un ni l'altre ho poden fer del tot. Com que jo sóc dels que estic convençut que en aquest país, ja m'entenen, dir-se Pujol no és el mateix que dir-se Fernández, Pagès, Llorente o Sala, estic convençut també que a OPF les coses li haurien anat diferent si el seu cognom no fos el que és. És clar que potser no seria allà on era, però segurament tampoc hauria acabat on és. Els Pujol, tots dos, ja feia mesos que sabien que això acabaria passant, que eren a l'ull de l'huracà, que a la marca Pujol no només El Mundo sinó molts altres l'estaven atacant per terra, mar i aire, i que aniria a més. Ara fa setze mesos, el dia que OPF va deixar el càrrec al partit i va renunciar a ser-ne portaveu al Parlament, el dia que va començar a anar plegant, vaja; aquell dia sabia que acabaria aquí. Perquè la justícia és lenta i en alguns casos, casualitats de la vida, ho és especialment. L'OPF “va plegant”, i fa bé, confiant que el dia que s'aclareixi tot encara no hagi tingut temps d'haver-ho fet del tot. Curiós, però, que un dels qui a Reus va dur el seu partit a declarar-se clarament a favor d'un estat propi (no ens n'oblidem), ara s'ho hagi de mirar des de la barrera. S'aparta, s'enretira, perquè sap que el seu cas és una llosa per al procés i no vol donar més carnassa. Veurem com acaba. Un dia Mas va dir que el procés exigiria sacrificis personals. Aquest en deu ser un, que no sé si arriba tard i malament o, simplement, just quan el procés agafa velocitat. I perquè dir-se Pujol no és el mateix que dir-se Martí, Bosch o Pi.
