El més hàbil de tots

Miquel Iceta té fama d'home intel·ligent i, sobretot, hàbil. També de llengua esmolada. Tot això el converteix en un rival poc menyspreable. No debades s'ha allargat tres dècades en càrrecs de responsabilitat al seu partit i com a xiuxiuejador temible. Amb José Zaragoza i José Montilla va integrar el trident que durant anys manava i es feia obeir. Ells posaven i llevaven, ascendien i deixaven caure, al PSC. Després de la pròpia gran derrota a les eleccions al Parlament, Montilla va pegar a fugir i es va atorgar un retir amb cadira de braços al Senat. Zaragoza es va desplaçar a Madrid, on va continuar la partida, però el cas Camarga el va fer emmudir. Alguns diuen que encara mana molt però també que, lector de filòsofs intrigants com és, domina l'art de la cort i de la guerra, i només calla ara com a tàctica. Iceta va pretendre succeir Montilla, desobeint els capitans del Baix, i va fracassar. Però Pere Navarro el va recuperar perquè li aconsellés estratègia i doctrina. Iceta en sap molt. Repescat per ell mateix i amb l'assentiment general com a nou líder del PSC, ha tornat amb quatre fintes a demostrar-ho. El PSC no ha variat ni un pas la doctrina del darrer any, però Miquel Iceta ha aconseguit recuperar-lo per al debat sobre el dret a decidir. Ara en sembla ferm partidari. Els crítics han callat amb la repesca d'Àngel Ros, que, com a president, ha legitimat el nou primer secretari. El suport de Núria Parlon demostra que qui sempre ha manat continua manant. Hàbil, gran Iceta.