Mirar cotxes

A casa hem començat a mirar cotxes. El que tenim s'ha fet vell i abans no demani peces de recanvi pensem canviar-lo tot ell d'una peça. “Mirar cotxes” vol dir anar de concessionària en concessionària en expedició escrutadora. Començar-ho a fer vol dir que no hi ha per part nostra cap pressa i que prèviament s'han de fer valoracions i números. Per mi, els cotxes són sempre cars. Quan era petit vaig preguntar quant costava un Seat 1400, i em van dir noranta mil pessetes. Des de llavors no donaria més per cap cotxe, gran o petit. Com que els amics i familiars es riuen de les meves fixacions i manies, estic disposat a pujar fins a les cent mil pessetes, i aquí em quedo. La inflació s'imposa, però, i em parlen de milers d'euros.

L'observació automobilística està sent molt instructiva. Jo ja sabia que l'espionatge industrial existia, com existeix l'econòmic, el polític i el de John Le Carré, però no amb tanta intensitat i evidència. Tots els cotxes que els empleats posen a la nostra consideració són exactament iguals als de les altres concessionàries, si parlem de la mateixa gamma. Bé, iguals: el piu que un té a la dreta l'altre el té a l'esquerra i si un té el morro de la carrosseria elevat l'altre el té deprimit, però això que en diuen les “prestacions” i també la “línia” són invariables entre una marca i una altra. La visera darrere, no falla. Tots hem sentit dir que de vegades els invents o els descobriments han emergit de manera simultània en llocs distants del planeta. La casualitat existeix, admetem-ho, però que quatre o més cotxes tinguin aquesta mena de llums als fanals o disposin d'una càmera al darrere per no haver d'aparcar refiant-te de l'oïda és molta casualitat. Un concessionari em sorprèn. La “prestació” que m'ensenya és inèdita, no l'he vista en cap altre cotxe. L'espia es devia en aquell moment distreure.

Un dia, per la inèrcia de xafardejar, vam entrar en una botiga de cotxes de luxe. Tampoc tant. De cotxes carots. Si en els altres establiments els venedors corrien a rebre'ns així que ens veien entrar, aquí vam poder fer una volta per la nau on s'exhibien els models sense que ningú ens digués ni ase ni bèstia ni es bellugués de la cadira. La casa deu equipar els empleats amb unes càmeres que penetren en els comptes corrents.

Quan havíem de comprar el cotxe que ara volem substituir recordo que ens va costar decidir-nos per una marca o una altra perquè eren molt diferents. Triar cotxe sempre ha estat molt complicat. Atabala. Ara estem atabalats perquè hem de triar entre iguals, també en el preu i les ofertes.