La V, o el got mig ple

El seny i la rauxa d'aquest país (o el que és el mateix, la Muriel Casals i la Carme Forcadell, Òmnium Cultural i l'ANC) ahir es van tornar a ajuntar i finalment ens van donar més detalls sobre què hem de fer aquest Onze de Setembre. D'aquí a 56 dies (els dies que la capçalera del diari incorporarà el logotip de la mobilització) el repte no és només tornar a mobilitzar-nos (que a això ja ens hi estem acostumant, i més cops que haurem de sortir al carrer), sinó que aquest cop es tracti de la mobilització més gran feta mai fins ara a Catalunya. Anem d'una cadena humana que l'any passat va mobilitzar tot el país, de dalt a baix i de baix a dalt, a una V d'onze quilòmetres que s'ha de convertir en una imatge que ha de tornar a fer la volta al món. Serà la nostra millor dosi d'autoestima. Especialistes com som a vegades a veure el got mig buit (això no sortirà bé, la cosa s'està desinflant, ens faran una oferta i ens l'empassarem…), la V és el got mig ple, la de la Victòria: serem molts, tornarem a sortir amb un somriure als llavis, tot el món ho tornarà a comprovar, la democràcia s'imposarà i, no en tinguin cap dubte, votarem. Però, posat's a fer, ja era hora que ens hi poséssim i que diguem que sí; que, a banda de voler votar, deixem clar que el que volem de veritat és guanyar. Jo no sé si perquè ara resulta que hem fitxat Blu State Digital, l'empresa que va ajudar Obama a guanyar les seves campanyes electorals, ara resulta que tot ho tenim guanyat. Em temo que no. Que no serà fàcil. Ni votar ni guanyar. Per això està bé que comencem a repartir els papers. I que mentre uns es dediquen a fer possible la consulta, que per a això tenim la classe política, uns altres es dediquin a fer possible que es guanyi. No fos que, ara que tot va tan de pressa, un dia la cosa s'accelerés de veritat, algú es tragués un conill del barret, aparegués una consulta i que llavors ens enganxessin amb els pixats al ventre.