Demonització d'Israel

Aquests dies, som testimonis del drama de la guerra, un drama que afecta persones de carn i ossos, una autèntica desgràcia. Bé, de fet no som testimonis d'una guerra, sinó de moltes. 2.000 palestins han mort ja i, lamentablement, aquesta xifra no és definitiva en la guerra que assetja Síria. Sí, han llegit bé:, Síria. Ja han mort oficialment 200.000 persones en aquell país, de les quals 2.000 eren palestines, en un drama abominable que no sembla tenir final ni importar a ningú. Per descomptat, no és l'únic cas actual en què moren persones, però l'he volgut destacar pel fet que les víctimes són palestines de segona. Sí, de segona, perquè el seu drama és totalment obviat enfront del drama dels habitants de Gaza. Quina és la diferència? Israel.

A Gaza, han mort molts innocents, i això a qualsevol persona li encongeix el cor. A mi també! El cor d'alguns, però, només és sensible en casos en què es pugui criticar Israel. Tant fa el nombre de persones que moren, l'origen i situació de les víctimes... El que importa és que un dels protagonistes és Israel. Aquesta discriminació de les víctimes és un clar exemple de xenofòbia. Xenofòbia envers els israelians, però sobretot xenofòbia envers els palestins. Faci el que faci qualsevol de les parts, per a una mena de gent només té sentit protestar i manifestar-se si pel mig hi ha Israel. Els palestins són un simple instrument en mans de la israelofòbia, que com un mocador de paper els fa servir quan convé.

Té cap explicació que es vulgui justificar la negativa de Hamas a acceptar la treva d'alto el foc que havia proposat Egipte i que havia acceptat Israel? Que no ens importaven les víctimes? Que no es cridava “aturem la guerra”? Cap argument pot justificar l'increment de morts que generarà la decisió de Hamas de no acceptar l'alto el foc. Cap argument ho pot justificar si el que importa són les víctimes, els éssers humans que moren. Però si realment això mai no ha importat, aleshores sí, aleshores es pot justificar.

Aquests dies, malauradament, podem veure, llegir i sentir molts casos d'aquesta letal hipocresia. Les manifestacions que s'han convocat a Catalunya de solidaritat amb Gaza, si realment fossin solidàries amb els seus habitants, el que haurien de fer és protestar contra la negativa de Hamas d'aturar l'enfrontament amb Israel. Si es convoca una manifestació amb eslògans tipus “Aturem el càstig col·lectiu a Palestina”, la casserolada contra qui s'hauria de dirigir? Contra qui accepta l'alto el foc? La població de Gaza és hostatge del totalitarisme de Hamas i de la xenofòbia dels seus suposats amics europeus.

Exemples d'aquest oportunisme els patim diàriament, en què la manipulació es fa sense cap mena de límit i les víctimes són simples peces al servei de la demonització d'Israel. La causa palestina no necessita mentides ni tergiversacions. Això no fa més que restar-li credibilitat; no li fa cap servei.

Dir, com es diu, que el que ara està passant a Gaza i a Israel és per la negativa de l'Estat israelià per acceptar un govern d'unitat entre Fatah i Hamas és demagògic, o encara més greu: mentida.

Dir, com es diu, que Israel ha començat a bombardejar la població civil de Gaza sense cap motiu ja no és simplement tornar a mentir, sinó que demostra que no existeixen límits per a la deformació de l'adversari.

Qualsevol pot comprovar que Hamas no ha parat d'atacar les ciutats d'Israel els dies i setmanes previs a la intervenció israeliana. De fet, només els darrers nou dies, Hamas ha disparat 1.831 coets i míssils a la població, éssers humans, també de carn i ossos, que viuen a Israel. Si no hi ha hagut més víctimes, no és perquè Hamas no ho hagi intentat intensament.

Israel va donar un ultimàtum a Hamas perquè aturés el llançament de morters, coets i míssils sobre el seu territori, i Hamas el va rebutjar igual que ara ha rebutjat l'alto el foc. Quin interès pot tenir algú a tergiversar els fets? És evident que interès per les persones que pateixen no. Per què no diuen el que pensen realment? Al final, sempre s'acaba negant el dret a existir d'Israel. La vella pulsió, sempre present. I què pretenen? Fer desaparèixer els seus 7 milions d'habitants? Per això no critiquen Hamas, perquè comparteixen el mateix objectiu?

La pau arribarà quan siguem capaços de no demonitzar una de les dues parts. Quan siguem capaços d'acceptar l'existència de l'altre. Tan difícil és això?