11-S, 9-N: ara toca sumar
Hi ha hagut una elit burocràtica, de poderosos i de ‘lobbies' que han fet de la seva vida al servei d'Espanya el seu negoci
El nostre és un país que no necessita l'enemic extern, en tenim prou amb l'intern. Les enveges, els partidismes, els interessos, els quintacolumnistes del negoci amb l'Estat, etc., són els veritables enemics del procés històric que estem duent a terme. Conscients, doncs, de les nostres debilitats i flaqueses, hem de tenir en compte que ara ens cal sumar la diversitat i que no és l'hora de filar prim. És el moment de sumar tots aquells que volen, amb un nou estat i amb la independència política, ésser ciutadans normals d'una nació com la catalana, que, amb tot el seu potencial, ha estat tres-cents anys sota la tutela d'una altra nació.
Per aconseguir vèncer no n'hi haurà prou d'omplir el país de V massives ni tampoc amb la concentració final de l'Onze de Setembre (que ha d'ésser massiva, potent, contundent i pacífica). Haurem de ser capaços d'unir, també, generacions de catalans diversos i plurals –com ja vàrem fer amb la Via Catalana– que tinguin el somni compartit d'arribar a Ítaca, tot i que aquests tinguin –potser– projectes socials diferents per a Catalunya. No és l'hora d'establir ni matisos ni projectes concrets, com ja ha passat en altres latituds quan s'avança en l'etapa final d'assolir la plena sobirania nacional. Ara toca sumar cadascun dels ciutadans del país, sigui quin sigui el seu origen, la seva llengua, el seu estrat social i la seva capacitat laboral o intel·lectual.
Tots som conscients que construir un estat és una tasca que farem el segle XXI, la qual cosa ens permetrà, en el marc social d'Europa, intentar superar les xacres dels estats consolidats i també les arquitectures socials i polítiques d'aquests. Catalunya, doncs, construirà el seu estat, i aquest ha de ser nou però necessitarà el mandat democràtic d'una gran majoria: els ciutadans, amb el seu vot, donaran la majoria a aquella opció política que ofereixi un projecte nou.
Seria una equivocació política, però, a dia d'avui, voler concretar massa el projecte d'estat. Les divisions que això podria provocar serien usades per l'enemic i la quinta columna per dividir i encendre la nostra societat. I restar, així, vots i voluntats al sobiranisme. Aquells que volem votar el sí i sí hem de ser conscients que en la primera partida de la negociació amb l'Estat no hem de perdre ningú pel camí. Per això, i des d'aquí, faig la proposta que tothom –per uns mesos com a mínim– enterri sota terra i en el fons dels seus pensaments el signe menys, que és l'eina que intentaran usar per dividir-nos. Es tracta de donar suport a la primera partida, la del 9-N, perquè després vindrà una llarga negociació amb l'Estat i amb la comunitat internacional. I si no som forts i tenim un mandat majoritari democràtic serà molt difícil la negociació.
L'Estat, les seves estructures, els seus poders fàctics, els seus serveis secrets i les clavegueres corresponents faran tot el possible per destruir el procés sobiranista, però a mi aquests elements contraris al procés no em fan por. La seva inutilitat manifesta i la seva incompetència es demostren dia a dia. Allò que em preocupa és l'enemic intern, com tantes vegades he dit. Perquè, de vegades, els sobiranistes no tenim en compte que hi ha hagut una elit burocràtica, de poderosos i de lobbies que durant dècades han fet de la seva vida al servei d'Espanya el seu negoci. Aquests han viscut de col·laborar amb els poderosos de Madrid, amb el lobby del Bernabéu, amb les empreses del Butlletí Oficial de l'Estat, i també amb les que estan a l'Íbex 35... Tots ells són, també, una part de Catalunya i una –alerta– de molt perillosa, perquè, tot i que avui ja no té la importància de fa uns anys, aquesta elit burocràtica pot intentar torpedinar el procés.
Sense por: aquest estiu hem de fer el màxim d'activisme i hem d'intentar arribar fora dels sectors de la nostra societat convençuts de la independència per assolir els indecisos, els indiferents, les minories de diferents orígens que conviuen amb nosaltres. I els hem d'engrescar en el projecte de construir un estat nou.
Vindran dies de dificultat i haurem d'estar al costat de les nostres forces polítiques sobiranistes i les nostres institucions. Ni un sol pas enrere. Tots a l'Onze de Setembre d'aquest 2014 i a empènyer el 9-N.
