A la tres
Que content que estic!
“És fabulós, això que les ajudes a la banca només ens hagin costat 107.914 milions!”
Reflotar Catalunya Banc, sumant i restant les ajudes públiques que ha rebut (més de 13.000 milions) i el que n'ha pagat el BBVA (poc més de mil milions) ens haurà costat del FROB (o el que és el mateix, de la nostra butxaca) uns dotze mil milions. Però es veu que d'això n'hem d'estar molt contents. “La venda de Catalunya Banc al BBVA ha estat una gran operació. Ha minimitzat el cost que hauria pogut tenir per al contribuent”, diu el secretari d'Estat d'Economia, Fernando Jiménez Latorre. Fantàstic. Que content que estic! Només ens haurà costat dotze mil milions d'euros. Quina ganga, no? Estic/estem tots molt contents perquè finalment hem salvat totes les entitats financeres, per allò que són sistèmiques. Un bon dia ens van fer creure que les entitats financeres eren sistèmiques, perquè sense elles el sistema no funciona, i ens vam haver de posar a rescatar-les. Com si nosaltres, les persones, no ho fóssim, de sistèmics. Però vaja. La qüestió és que ara que s'ha tancat tot el procés hem d'estar molt contents. Rescatar la CAM li va costar al FROB (o el que és el mateix, a nosaltres, insisteixo) tot plegat 24.861 milions d'euros. I salvar Bankia només ens ha costat 22.426 milions. I la medalla de bronze se l'emporta el salvament del Banc de València, que tot plegat, de tan sistèmic que és, ens ha costat 17.868 milions. El Tribunal de Cuentas, que fa poques setmanes va actualitzar el total d'ajudes destinades als bancs, va xifrar en 107.914 milions d'euros el que ens ha costat la broma a tots plegats. Doncs el que els deia, que han d'estar tots vostès molt contents. Pel gran argument, ves quin remei, que tancar-los o permetre que desapareguessin ens hauria sortit, diuen, molt més car. Brillant argument, que hauria estat pitjor el remei que la malaltia. Quin consol! Felicitem-nos, doncs, les vegades que faci falta. La broma només ens ha costat 107.914 milions. El que els deia, una ganga
