Un altre cop per golejada

Segur que si vostès repassen la premsa d'avui, i sobretot la de Madrid, trobaran més d'un titular que continua interpretant la reunió d'ahir entre Mas i Rajoy en clau d'enfrontament. En clau de xoc de trens, que uns volem fer una consulta i uns altres advertint que la Constitució no ho permet. És cert, això no ha canviat. Però l'objectiu de la reunió d'ahir no era aquest. Que Mas i Rajoy mantenen posicions enfrontades en relació amb la consulta, això ho sabem des de fa mesos. I suposo que a cap de vostès li havia passat pel cap que de la trobada d'ahir en pogués sortir un acord perquè els catalans puguem votar. La reunió d'ahir, no se'ls escapi, s'ha de llegir en una altra clau. Mas els ho anava a explicar altra vegada, sí; però hi anava amb una bateria de propostes, amb un parte no tant de greuges sinó de temes en què l'Estat pot fer gestos. I va passar el que havia de passar. Que mentre una part no para de fer propostes, d'insistir que vol arribar a un acord, canviant si cal la data o la pregunta, l'altra continua instal·lada en l'immobilisme. Amb el no a tot. Vaja, que ens fumen la porta pels nassos una vegada rere l'altra. Amb el fons, i amb les formes, ahir Mas va tornar a guanyar per golejada. Pel to, per l'habilitat en les respostes, per educació (inclosa la reacció amb els “Viva España” de fons) i, sobretot, pel fons. Si algú ahir va interpretar que la trobada Mas-Rajoy va ser una trobada més, s'equivoca. No. Va ser per anar-los a dir que som aquí, que no deixarem de demanar diàleg, però per insistir i demostrar fermesa. Estem entestats a decidir el nostre futur i ho farem. Ni un pas enrere. Una altra oportunitat perduda per l'Estat, que continua sense entendre-hi res. I, si és que ho entén, no reacciona. Potser perquè no pot. Propostes per un costat, negatives constants per l'altre. Llum i taquígrafs, com va voler La Moncloa. I ens va anar bé. Perquè així la golejada la va poder veure tothom.