Boicot a Israel

Les bombes sobre la franja de Gaza, segons Euro-Mid Observer for Humans Rights, van matar 1.875 persones –un 80% civils, entre els quals 426 nens– i en van ferir 9.563, van destruir 1.724 habitatges i en van malmetre 8.880, van esfondrar 42 mesquites i una església, van deixar greument tocats 23 hospitals i clíniques, van esfondrar parcialment 6 universitats i 188 escoles –90 de les quals dependents de l'ONU–, van enfonsar 52 barques de pesca i van cremar 12 ambulàncies, a més d'atacar la infraestructura d'aigua i d'electricitat i desplaçar 475.000 persones. Israel afirma que ha aconseguit els seus objectius militars.

Els objectius eren posar fi als túnels per on la resistència palestina llançava els atacs contra els soldats a l'altre cantó del mur que envolta Gaza i els que servien per burlar l'aïllament econòmic a través del contraban a la frontera amb Egipte i impedir el llançament de coets a territori israelià. Per aconseguir-ho van destruir barris sencers a les ciutats de Beit Hanoun, Jabalia i Gaza al nord, i Rafah al sud, i els pobles de Khuza'a i Abasan, que es troben a prop de la línia fronterera, per ampliar dels 500 metres actuals a 2.000 l'amplada de la zona de seguretat al llarg del mur. En total, una tercera part de tot el territori de la Franja.

L'11è exèrcit més poderós del món pot haver guanyat la batalla militar, però, malgrat tota la propaganda, el desplegament mediàtic i les pressions a mitjans i governs que Israel va desplegar no van ser suficients per contrarestar l'impacte de fotografies i filmacions que periodistes i els mateixos palestins a través de la xarxa feien arribar al món des de Gaza. Facebook i Twitter van ser decisius. L'aïllament informatiu que Israel havia imposat en massacres anteriors aquest cop no va funcionar. Els mitjans d'informació d'arreu es van veure en l'obligació d'informar del descomunal desequilibri de forces i de víctimes d'aquests enfrontaments. Alguns governs van trencar relacions diplomàtiques o van cridar els seus ambaixadors a consultes; d'altres, com l'espanyol, a contracor, van congelar la venda d'armament a Israel. Tots, però, ho van fer obligats per la gent que va sortir al carrer a gairebé totes les grans ciutats del planeta. Ara l'ONU està estudiant inculpar Israel per crims contra la humanitat en els atacs contra els civils de Gaza. Aquesta vegada Israel podria acabar davant del Tribunal Internacional de Justícia de l'Haia.

La reacció ciutadana va donar volada a la campanya internacional de Boicot, Desinversió i Sancions contra Israel (BDS). Aquesta campanya, iniciada per les ONG palestines el 2005, pretén equiparar la política segregacionista d'Israel envers els palestins amb la política racista de l'apartheid sud-africà, de la qual Israel i els EUA van ser principals aliats, i aconseguir que la comunitat internacional faci complir a Israel les resolucions de l'ONU.

Israel va veure com queien les seves exportacions, com la indústria turística baixava en caiguda lliure, com artistes internacionals cancel·laven les seves actuacions al país, com set premis Nobel demanaven l'embargament d'armes i com el principal sindicat d'estudiants del Regne Unit feia seves les bases de la campanya BDS.

Al nostre país, una dotzena d'ajuntaments van aprovar mocions de condemna a Israel i de suport a BDS, i a les universitats la campanya de boicot acadèmic Complicitats que maten, iniciada a la Universitat de Vic, va rebre multitud de noves adhesions de professors i alumnes. En el camp esportiu, grups d'aficionats al bàsquet de l'ACB, de Barcelona i Manresa, juntament amb d'altres de l'Estat espanyol, van fer una crida a aconseguir que s'expulsi l'equip del Maccabi de Tel-Aviv de les competicions de l'Eurolliga.

Israel pot haver guanyat la batalla militar a Gaza. Però la batalla decisiva que farà trontollar les estructures del seu poder militar i econòmic l'està guanyant arreu del món la campanya de boicot a Israel BDS.