Condicions ideals?

Les declaracions sobtades i els estirabots abans de la Diada s'estan convertint en una lamentable tradició. La vicepresidenta Joana Ortega ha sorprès amb les seves declaracions de rebutjar fer la consulta del 9-N si hi ha suspensió del Tribunal Constitucional. Catalunya viu un procés massa important i complex per permetre's segons quin tipus de tensions. És cert que el repte d'aquest país és gegantí, i que tots els actors polítics tenen dret a defensar la seva via. Però resulta preocupant que s'opti per generar una polèmica poc profitosa a un mes de la Diada. I més entorn del paper d'una institució com el TC. Perquè ara resulta que situar-se al marge del que dicti el TC és de radicals i independentistes estressats. Però qui ha dit repetidament que aquest tribunal és “il·legítim” és Artur Mas, i el president no em sembla ni un radical, ni un independentista estressat. Resulta comprensible que abandonar la confortabilitat de l'autonomisme sigui traumàtic per a alguns. Però la majoria social exigeix un canvi i per assolir-lo, democràticament però també decididament, cal respecte per totes les opcions però també una unitat política que fa necessària molta fermesa, lleialtat i seriositat. I córrer riscos, o algú creu que la truita del dret a decidir ens vindrà donada sense trencar ni un ou? Qui ho pensi potser no és radical però és un temerari irresponsable. Al govern li toca marcar el camí, però no per dilatar la consecució de la voluntat popular, sinó per franquejar els impediments antidemocràtics. I introduir dubtes i especulacions en el debat públic no és la millor forma de fer visible –i creïble– la via. Volen fer creure que esperar les condicions de legalitat òptimes per votar és l'intel·ligent. Que no ens acabi passant allò que deia Nelson Mandela, que “si esperes les condicions ideals, aquestes no arribaran mai”.