La columna
Tancs i rocs
Davant de la imatge d'un nen desfet per les bombes, és impossible romandre impassible
Fa una colla d'anys, quan feia de director d'informatius de TV3 i arran d'un dels recurrents enfrontaments entre Israel i l'autoritat Palestina, l'ambaixador jueu a Madrid es va queixar de l'enfocament que donàvem a les notícies del conflicte. Segons ell, era molt esbiaixat a favor dels palestins i castigava injustament el punt de vista dels israelians. Finalment va venir a Barcelona i el vàrem rebre el director de la tele de l'època i jo mateix. La reunió va començar molt tensa, amb retrets i exemples del presumpte partidisme propalestí dels periodistes i corresponsals que treballaven sobre el terreny i des de la redacció. L'home portava la lliçó ben apresa, noms, imatges, casos concrets, i no estava disposat a canviar d'opinió malgrat que ens esgargamellàvem defensant la feina dels professionals de la casa. Però tot va fer un tomb quan el director li va etzibar: “Vostès aquesta guerra no la guanyaran mai.” El diplomàtic gairebé cau de la cadira, però va tenir prou esma per preguntar el perquè de tan contundent afirmació. “Perquè, en una lluita entre un tanc i un roc, el del tanc sempre té les de perdre.”
Fa dies, quan el govern d'Israel es va tornar a queixar per la cobertura que mitjans com ara la TVE i la BBC han fet de l'última guerra, m'ha vingut al cap aquesta conversa i crec que el director de TV3 tenia raó. Perquè, més enllà de les monstruoses xifres de cadàvers que cadascú pugui posar sobre la consciència de l'altre, o de la possible utilització de nens i dones palestins com a escuts humans o de les raons històriques, polítiques i econòmiques que avalin cada posició, el cert és que davant de la imatge d'un nen desfet per les bombes és impossible romandre impassible. L'aforisme que converteix la veritat en la primera víctima de totes les guerres és avui en dia més cert que mai. Les possibilitats de manipulació són infinites, les fonts menteixen i l'accés als fets està controlat amb severitat. En aquest context, aproximar-se a la realitat objectiva és gairebé un miracle. I la valuosíssima guerra de la imatge la guanyarà sempre el roc enfront del tanc o, si voleu, el coet davant del drone.
