Sense alarmar-se

Hi ha una certa alarma, aquests dies tan desalarmats, sobre el risc de punxar en la concentració de la Diada. L'any passat, per aquestes mateixes dates i segons diuen, hi havia més inscrits en la trena que va travessar el país. Això ha donat peu i bota perquè els diaris que més contribueixen al desànim facin la Pasqua abans de Rams. El serial Pujol els ha donat encara més aire. Professionals de la pressió proclamen que el frau confessat per l'expresident descoratja els independentistes més tebis. També podria ser a l'inrevés. Alguns indiferents poden arribar a la conclusió que cal fer net amb una manera de fer induïda pel Made in Spain crònic. Carme Forcadell i Muriel Casals han demanat al personal més quiet que s'inquieti i s'apunti a la gran V d'aquesta diada. La motivació és justa i necessària. Justa, perquè la causa la justifica. Necessària, perquè l'èxit de tot el que vindrà depèn en part dels dirigents polítics partidaris de la dignitat col·lectiva i en gran part de la pressió al carrer. És possible que enguany no hi hagi tants inscrits perquè la cadena de l'11 de Setembre passat exigia la tanda. Calia prendre posició perquè, si no, el perill d'ocupar massa alguns trams i deixar-ne d'altres buits era real. Enguany la logística és més senzilla, però també demana organització i ordre. Per això, sense alarmar-se gens, convé inscriure-s'hi. Són tan bèsties, els que ens volen el fracàs, que cantaran victòria si en lloc d'un milió i mig de persones només se'n manifesten 1.499.999.