Els petarà en els morros

Ara s'ha sabut –després de mesos d'aproximacions– que el total del deute públic espanyol ha superat el bilió d'euros. I això vol dir, pam amunt pam avall, que ja és gairebé com el producte interior brut de l'Estat. En la llista dels inconscients mundials Espanya se situa molt per sota del Japó –que n'és el líder indiscutible–, a l'alçada dels Estats Units o França i, dins la Unió Europea, només superada per Itàlia, Portugal, Irlanda o Grècia. Però, en tot això dels deutes, el punt alarmant no és el total, sinó el creixement i la solvència per tornar-lo. A Espanya creix molt, ara mateix per sobre del 6,7 respecte a l'any passat. Malgrat tots els avisos i tots els suports de la Unió Europea, que es mira Madrid com una de les bombes latents que no sap com desactivar. És solvent Espanya per tornar en les condicions i els terminis pactats aquesta barbaritat? Tot fa pensar que no. I Catalunya? En xifres totals del 2013, Catalunya tenia un PIB de 192.545 milions i un endeutament propi de 57.146 milions; és a dir, el 30 per cent. Per contra, el seu endeutament creixia molt més que l'espanyol, l'11 per cent. Forçat per un finançament psicòpata. Pot tornar Catalunya aquest deute propi considerant el creixement i la solvència de la seva economia? Amb escreix. I si hi sumem els 160.000 milions que li correspondria, només per població, del total espanyol? Uf! Això ja serien unes altres figues: gairebé el 120 per cent del PIB. Corrin! Encara hi ha molts trams per cobrir en la V de solVència!